El senyor Espot

Santiago Espot ha estat citat a declarar com a allò que ara en diuen “investigat” a l'Audiencia Nacional. El senyor Espot pateix aquest viacrucis legal perquè, com a president de l'entitat Catalunya Acció, és considerat responsable d'haver promogut la xiulada a l'himne espanyol en la final de la copa del rei de l'any 2015. Convé repetir sempre que calgui la mateixa consideració. L'Audiencia dita Nacional és un tribunal d'excepció amb més salut que un roure i descaradament actiu contra la discrepància nacional. A Espanya les excepcions són regla. Hi ha un Tribunal Constitucional, intervingut pels dos grans partits espanyols, que fa d'instància ordinària i una Audiència que més extraordinària no pot ser. El senyor Espot va acudir a una primera citació i va adduir davant el jutge que no havia rebut prou informació sobre el seu cas i se sentia indefens. Complert aquest requisit, que sembla mentida que no hagués estat atès abans, el mateix senyor Espot va acudir a l'Audiència per fer saber al jutge que no vol declarar. L'acusació, en aplicació de la llei de la sinècdoque, pretén fer-li pagar una protesta que van secundar desenes de milers de persones. Tot això fa vergonya. Però encara fa més pena que el senyor Espot no rebi la consideració d'institucions i partits que exigeix el seu cas. El senyor Espot es va plantar a l'Audiència sol. Ara que els partits i les institucions demanen l'escalf i el suport a la gent que els va votar, no haurien de donar-ne ells també a la mateixa gent?