Crim i càstig (al PSC)

Un es demana exactament a què es referia Susana Díaz quan ja fa uns dies, en plena crisi interna, advocava per cosir la formació. El dubte s'intensifica després que el PSOE hagi apartat José Zaragoza de la presidència de la comissió mixta de la Unió Europea. L'exsecretari d'organització del PSC és el primer dels diputats catalans díscols a qui es castiga. És un dels set socialistes catalans que van pronunciar un sonor no a la investidura de Mariano Rajoy en comptes d'abstenir-se tal com havia fixat la gestora. En total, van ser quinze els que van optar per respectar allò promès a la militància i als electors, en comptes d'acatar el canvi de posició aprovat en el comitè federal.

La indisciplina en política es paga cara. Les conseqüències a la malmesa família socialista estaven garantides. La mateixa Díaz, com a preludi del correctiu, remarcava la “deslleialtat” del PSC. Els canvis immediats han començat pel Congrés dels Diputats. Després de posar Zaragoza de cara a la paret, la previsió és que la gestora del PSOE també enviï al racó de pensar Meritxell Batet, a qui, si no hi ha novetats de darrera hora, apartarà avui de la direcció del grup parlamentari a Madrid, on fa de portaveu adjunta.

Els socialistes catalans accepten la pena. Han pactat amb la direcció a qui posa cara Javier Fernández que les repercussions de la desobediència s'acordaran en els propers dos mesos en una comissió. Serà qui resoldrà la futura relació dels dos partits. I mentre hi ha qui pressiona, entre ells la presidenta andalusa, per expulsar els representants del PSC dels òrgans del PSOE, altres com Pedro Sánchez demanen que no s'aprofundeixi en la fractura.

El missatge que donaria la sortida dels catalans de la maquinària interna del PSOE seria claríssim: el que representen els del carrer Nicaragua no cap dins del socialisme espanyol. No compten amb les seves idees i, sobretot, no volen que participin de les decisions. Si s'arribés a aquest punt, sorgiria la gran pregunta: té sentit una relació en aquests termes?