Dylan no recull el Nobel

Ja ho deia, jo, que havien d'haver concedit el Nobel de literatura a Raimon, si aquest any tocava guardonar un cantautor. Nosaltres hauríem estat contentíssims, la Nova Cançó hauria estat per extensió reconeguda, com també la literatura catalana, amb tants autors com Raimon ha musicat, i ell hauria anat a recollir el premi com tot un senyor. Bob Dylan, l'agraciat, ha dit que no anirà a rebre'l perquè aquell dia té uns altres compromisos. A alguns el pretext els ha fet molta gràcia. Hi detecten el Dylan rebel contrari a reconeixents, esmòquings, estores i besamans. A mi no me n'ha fet gens. Amb Trump anem sobrats d'americans mal educats o, si ho prefereixen, poc gentils. L'inconformisme expressat amb mals modos és privatiu ara de la dreta més reaccionària, que ha anat a col·legis de pago i universitats d'upa i no ho sembla. Modos, de pago..., ai, l'institut... Aviat, anar amb corbata i cedir el seient a les senyores seran signes revolucionaris. Bob Dylan, fent-se receptor del Nobel, hauria donat una lliçó de polidesa.

Fa uns anys Woody Allen també es va excusar d'anar a rebre l'Oscar que li havia tocat amb l'argument que la cerimònia del cine és un dilluns i ell el dilluns sempre toca el clarinet. La conjunció Oscar-clarinet va sonar com un acudit del seu autor i es va deixar passar. A més, els Oscar tenen un prestigi limitat que el Nobel no ha aconseguit atrapar, per ara. Potser si Bob Dylan hagués concretat els compromisos que li impedeixen viatjar al Bàltic hauríem estat més comprensius. Jean Paul Sartre va rebutjar el Nobel adduint principis ètics i morals, coses seves. Algun escriptor més ha fet el repatani, justificant l'actitud. Bob Dylan, que accepta el Nobel i només renuncia a presentar-se a la cerimònia, es limita a escudar-se amb l'agenda. Es veu que ser distingit amb el Nobel obliga a pronunciar una conferència magistral dintre dels mesos posteriors a la concessió. Es veu també que si no hi ha conferència no hi ha la picossada de diners que acompanya el premi. Trobarà Dylan un forat i farà la conferència, ni que sigui cantant?

A escala local, conec algunes persone que han rebutjat la Creu de Sant Jordi perquè no han volgut que el seu nom fos equiparat amb el d'altres distingits. Com que aquí som de mena discrets, els seus noms no han transcendit, o ho han fet poc. Es diuen de boca a orella, i encara.

Ja poden, aquests americans. Poden el que nosaltres no podem: deixar passar l'oportunitat de donar-nos a conèixer. Si Raimon hagués declinat l'assistència a la cerimònia del Nobel, el món s'hauria preguntat qui és aquest Raimon i què s'ha pensat aquest Raimon o hauria dit ja s'ho pot confitar, el tal Raimon. Això altre ho diem nosaltres: pobre d'ell, que no hi hagués anat...