Qui té por de la democràcia?

És diumenge, 13 de novembre. L'autocar que ens porta a Barcelona per assistir a la concentració per la democràcia surt puntualment a dos quarts d'onze del parc de Sant Salvador de Santa Coloma. No està ple del tot. Avui es celebra la Fira de la Ratafia amb centenars d'actes i milers d'assistents. Un èxit. Com cada any. Dels companys de viatge no conec a ningú. Els de sempre avui són a la Fira de la Ratafia o fent el dinar per als familiars i amics convidats a la festa. Cap cara de menys de 30 anys (encara dormen). Durant el viatge em dedico a llegir diaris. Xapó per a l'entrevista a Carles Capdevila (el món necessita molts Capdevila).

Quan arribem a la concentració, els parlaments ja han començat. Allà on érem no vèiem res i tampoc sentíem res. Aplaudíem quan sentíem aplaudir. Ens afegíem als crits d'“independència” quan arribaven fins a nosaltres. Molta gent gran i poques cares joves. Però molta gent. Els uns amb cara alegre, els altres amb cara de dir: “Prou, ja està bé.” Però tots convençuts que arribarem fins al final.

Haig d'esperar fins dilluns per assabentar-me de les intervencions dels diferents oradors. De fet allò important era el perquè estàvem allà. I això és molt clar. Érem a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona per defensar la democràcia que el govern central no respecta. Érem allà per defensar la llibertat d'expressió i d'opinió que sovint no és respectada pel govern espanyol. Érem allà per fer costat als càrrecs electes perseguits pel govern central per mitjà dels jutges. Érem allà per demostrar que el camí cap a la independència de la nació catalana és irreversible. Érem allà per fer palès la unitat bàsica dels partits que defensen el procés independentista. Hi eren tots i no hi faltava ningú.

Érem allà per demostrar al món que la independència la volem de manera pacífica, respectuosa amb tothom, plenament democràtica, però la volem. Cal recordar una vegada més que els drets no es demanen ni es pacten. Dels parlaments destacaria:

Jordi Sánchez: “Els temps de dubtes s'han acabat per sempre. Avui hem actualitzat el compromís: ho farem, continuarem fins al final...”

Neus Lloveras: “No permetrem atacs als nostres càrrecs electes i a les nostres institucions. Quan n'ataquen un ens ataquen a tots.”

Jordi Cuixart: “No deixarem que ens prenguin la unitat. La democràcia es guanya a les urnes i es defensa al carrer. Preparem-nos, comença l'hora de la mobilització permanent. Ja no està en joc la independència sinó la democràcia.”

Carme Forcadell: “Som aquí per defensar la sobirania del Parlament i dels municipis. Això no va d'una persona, va de defensar la democràcia.”

Carles Puigdemont, des d'Amer: “On hi hagi un demòcrata, hi haurà una veu que s'alçarà contra la deriva del govern central.”

És totalment incomprensible que després de quasi quaranta anys de democràcia hàgim de sortir al carrer per defensar la llibertat d'expressió i d'opinió i sobretot la llibertat de votar. No serà que ens governen els fills i néts del franquisme?