Indòmits!

Indòmits! Quina paraula tan encertada! No hi ha cap adjectiu més precís i significatiu per qualificar bona part del periodisme català dels anys 30 del segle XX. És el títol que ha posat Josep Maria Figueres al llibre que acaba de treure: Periodistes indòmits (Ed. Base). Tracta dels qui publicaren a la premsa de la Guerra Civil i l'exili. Aquells que escriviren amb coratge, sense embuts, amb fidelitat als seus i a la pròpia consciència. Del passat sempre n'extraiem lliçons. Per això són necessaris congressos com el que l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha convocat per al 4 i el 5 d'octubre del 2017. Està dedicat a la història de la premsa diària de Barcelona. És una iniciativa del director de l'Arxiu, Xavier Tarraubella. Li fan costat persones expertes: Jaume Guillamet, Susana Tavera, Joan Manuel Tresserras, el ja esmentat Josep Maria Figueres, i Francesc Salgado, que coordina el comitè científic del congrés. Són persones que han estudiat i estudien a fons, amb perspectiva acadèmica, el periodisme català dels primers trenta anys del passat segle, i el d'èpoques anteriors i posteriors. Algun tertuliaire ho ignora. Fa pocs dies també ha sortit un altre llibre que aplega obra periodística de fa cent anys: el volum amb dibuixos de Joan Llaverias inclosos en el setmanari ¡Cu-Cut! el 1908 i el 1909 (Ed. Àmbit). Recull i comentaris són de Josep Maria Cadena, erudit que no para d'oferir al públic treballs excel·lents, tertulià de veritat, indòmit també contra la superficialitat.