El diàleg serà breu

El govern de Mariano Rajoy ha decidit modificar la seva estratègia amb Catalunya, però no pas l'objectiu, que continua sent la rendició incondicional. Hi ha dos motius que expliquen la nova aposta per un suposat tarannà més negociador. Per una banda, la imatge d'una Espanya tancada en banda a les constants apel·lacions al diàleg de Catalunya ha fet molt de mal a les cancelleries d'Europa i el món, que no entenen que fins avui l'única resposta hagi estat l'assetjament judicial. El segon motiu és més directe. L'Estat —que està decidit a resoldre el problema català amb suspensions, detencions i inhabilitacions— va fer una petita prova amb l'alcaldessa de Berga. El resultat va ser una mobilització gairebé espontània de més de 80.000 persones. A Madrid han comprovat que les seves actuacions judicials contra el procés tindran una resposta instantània per part de la ciutadania catalana, amb accions de mobilització i resistència pacífica. Per això, abans de desfermar l'escomesa judicial definitiva (que hi serà, no en tingueu cap dubte), l'Estat necessita executar la pantomima d'una voluntat de diàleg que no pretén ser res més que això: una comèdia. Volen girar les tornes i presentar Catalunya com la que no vol parlar dels “problemes que interessen la gent”. Sortosament, la diplomàcia internacional no són tan ximples com per no veure'ls el llautó. Esperem que a casa nostra tampoc.