Santa Rita...

Rita Barberá descansa en pau, cal suposar, però deuen estar d'acord amb mi que molt del que hem pogut veure i sentir al voltant de la seva mort provoca arcades. Des de pretendre l'absolució sumaríssima de l'exalcaldessa de València, fins a culpar de la seva mort els que la van criticar per la seva imputació en un cas de corrupció, passant per les abraçades post mortem dels mateixos que l'havien apartat en vida o la utilització barroera de la seva mort per esgarrapar algun vot. Tot plegat molt edificant.

Des del punt de vista judicial, Rita Barberá no és avui més innocent, com pretenen des del PP, ni tampoc més culpable que fa uns dies. No hi haurà fiscal que la porti a judici, ni advocat que demostri la seva innocència, ni jutge que passi comptes de la seva relació ara com ara dubtosa amb el diner públic, el finançament il·legal del PP valencià, els bitllets de 500 o la trama Gürtel. Extingida la vida, s'extingeix la causa judicial. Per tant, no hi haurà sentència, ni llum, sinó moltes ombres i permanents. La presumpció, d'innocència i de culpabilitat.

Des del punt de vista polític, el minut de silenci, no consensuat en el seu sentit, ja no s'aguanta per enlloc, però tot el postureig al voltant dels famosos 60 segons de silenci al Congrés retrata un cop més fins a la caricatura la política carronyera que s'hi fa, amb molt comptades excepcions, que val la pena esmentar. Eduardo Madina (PSOE), per reconèixer el problema; Gabriel Rufián, per demostrar que ell no en forma part, i el govern municipal de València, per respectar l'exalcaldessa (24 anys) molt més del que ella els havia respectat a ells.

El pitjor ve amb el punt de vista humà. Perquè la majoria dels que la van deixar òrfena de tot suport públic i marginada a l'última fila del Senat, perquè estava imputada, perquè era sospitosa, perquè els embrutava, perquè restava vots o perquè un cop perduda l'alcaldia valenciana convenia més enterrar-la en vida, aquests han volgut guarir la seva mala consciència beatificant el personatge i condemnant els seus crítics. Però no se'ls han cregut ni els familiars i amics, ni ningú.