París marca el ritme

Una ultradreta que intenta projectar una imatge només de dreta i una dreta que s'atansa als postulats de la ultradreta sense dissimular. Marine Le Pen es fa l'ofesa quan li pregunten si el seu Front National és xenòfob i François Fillon sent antipatia manifesta cap a l'islam. Si els votants francesos d'esquerres o de centre observen massa semblances entre els dos candidats d'una eventual segona volta presidencial, es poden sentir fortament desincentivats a l'hora d'acudir a les urnes, fet que augmenta la incertesa sobre el resultat, amb l'avantatge que Le Pen té un component de frescor i novetat de què l'exprimer ministre amb Nicolas Sarkozy no disposa. De fet, ja hi ha veus que fan una crida directament a l'abstenció.

El flamant líder del liberalisme extrem francès és partidari de retallades thatcherianes, d'acomiadar 500.000 funcionaris, de suprimir la jornada laboral de 35 hores setmanals i és proper al moviment catòlic antiavortista i contrari al matrimoni homosexual Manif pour tous. Un ultra.

A una Le Pen declaradament antieuropea i un Fillon amic de Vladímir Putin els uneix la voluntat que les capitals recuperin poder de decisió, avui cedit a Brussel·les. La dirigent ultra, però, advoca per un referèndum per sortir de la Unió Europea, envalentida pel resultat britànic, i defensa la liquidació de l'euro. En canvi, el dirigent ultra –que, per cert, va votar no al Tractat de Maastricht– és vist com un mal menor, ja que, contràriament a Le Pen, aposta per un euro fort. Això sí, en un club amb diferents velocitats.

I així avança Europa en el camí cap a les vint-i-vuit velocitats. En aquest sentit, les eleccions franceses de l'any que ve seran, doncs, més determinants que no va ser el referèndum d'Alexis Tsipras a Grècia –per descomptat– i que el referèndum del Brexit al Regne Unit, perquè marcaran el ritme del desmantellament del tinglado comunitari. Hi pot haver Unió Europea sense Londres, però no sense París.