La penúltima prova

Els pressupostos de la Generalitat del 2017 són un laberint endimoniat. El dimoni sap més per vell que per dimoni, i el govern de Junts pel Sí ha de ser ben dimoni per sortir-se'n aquesta vegada. D'entrada, ho ha fet. La CUP no aprova els equilibris que ha embastat Oriol Junqueras per articular la proposta que va presentar ahir, però l'esquerra flamenca almenys n'ha acceptat aquesta vegada el tràmit parlamentari. El primer acte de la festa ha permès continuar-la, però ara arriba la part més difícil del laberint. Cal que els comptes públics siguin prou transgressors perquè la CUP s'acabi resignant a aprovar-los, però alhora cal també que els sectors més moderats del Partit Demòcrata no s'espantin i acabin trencant la corda. Una distància que només es pot calcular en anys llum els separa. Auxili! Per acabar d'arredonir la jugada, la partida que faci referència al referèndum ha de ser prou hàbil o prou eufemística perquè el govern de Rajoy no els recorri en contra i acabi suspenent-los. Si Junqueras supera tota aquesta prova, si sap tensar els equilibris necessaris per evitar la ruptura entre Junts pel Sí i la CUP i que tot no desemboqui en unes noves i incertes eleccions autonòmiques, se n'haurà sortit. Sembla que tothom sap què s'hi juga, però al mateix temps sembla també que tothom sigui un obsés del seu melic. A partir d'avui s'obre un camí d'espines. Un autèntic viacrucis que pot tenir premi al final o acabar amb la constatació que l'autocorrosió de l'independentisme català no té remei.