Sikhs de Farners (2)

Diumenge passat hi va tornar a haver concentració de sikhs a Santa Coloma de Farners. No sé si aquesta vegada era per celebrar el Vaisakhi (festa amb què commemoren el naixement del guru Nanak, fundador de la seva religió) o per algun altre motiu. La qüestió és que els carrers de la ciutat van tornar a sobreeixir amb una rierada de colors i cants que invitaven la ciutadania autòctona a fer-hi al·luvió. Espectacular, i tant que sí. Els sikhs formen una comunitat cordial, oberta i ben estructurada socialment. A més, el seu origen els fa especialment receptius al moment polític català. Dit això, el però de sempre... A la processó d'enguany, hi van anar l'alcalde, unes quantes regidores i algun dirigent d'entitats culturals del poble amb robes sikhs per a l'ocasió: cap cobert, tothom, i uns mantells i vels femenins panjabis molt vistosos. Calia? En un temps de crisi global, quan totes les nacions importants fan un replegament cap a la identitat necessària per tal de cohesionar la ciutadania, es fa més i més evident que l'independentisme català s'allunya del nacionalisme troncal. Ho hem refiat tot a la reclamació fiscal i pressupostària. Fins a aquest punt ha triomfat l'hegemonia d'un progressisme desfibrat i discutiblement cosmopolita. Per molt que es reivindiqui en manifestacions, parlaments i entrevistes, sembla com si als mateixos sobiranistes els comencés a fer nosa el terme nació i tot el que comporta: llengua, tradició, història, cultura... En cadascuna d'aquestes celebracions al carrer (repeteixo: obertes, cordials, simpàtiques) fem la perla perquè no hi ha cap mena de reciprocitat. I al final, anant bé, ens trobarem amb un estat que, lluny de projectar al món els nostres trets culturals i de pensament per tal d'influir-hi, haurà xuclat del món tota quanta cultura passava per aquí. I no serà ni fusió, ni impregnació, ni gresol de res. Serà un trist catàleg Pantone en què la identitat catalana traurà el cap com una mostra cromàtica més. Quan això ho feia el PSC de l'inefable Josep Maria Sala, amb les casas regionales, ho criticàvem i conveníem que aquesta tàctica formava comunitats estanques. Ara es repeteix des de l'independentisme no nacionalista i a sobre, ens disfressem per ser més enrotllats. Farem un pa com unes hòsties.