El diàleg es diu Soraya

El Partit Popular ha proclamat als vuit vents que aquesta és la legislatura del “diàleg”. La intenció és com és. Falsa i tramposa. “A la fuerza ahorcan”, diuen on beuen anís Castellana. Quan el PP pot devasta i arrasa. Quan Mariano Rajoy gaudia de majoria absoluta no pactava res. Ara diu que vol pactar-ho tot, però continua sent Mariano Rajoy. Fins i tot el govern, el govern d'ells, ha filtrat a El Mundo, bassa pròpia, que volen “pactar” amb Carles Puigdemont les propostes que el president de la Generalitat va portar a La Moncloa. Totes, tret d'una, és clar, l'única que paga la pena i que podria pagar el viatge. Convé refiar-se'n? De cap manera. Mariano Rajoy és tan hàbil i Susana Díaz, tan poca cosa, que el “pacte” del PP serà l'escorxador del PSOE. Potser alguna ànima càndida es pensa encara que la necessitat ensucrarà els populars. Els populars no es fan dolços ni amb sucre de canya. Per constatar l'abast real de la maniobra només cal contemplar la vicepresidenta del govern d'ells explicant-se. Soraya Sáenz de Santamaría continua sent arrogant, inflada, llepada i la més llesta de la classe. Però en la seva classe només hi ha el PSOE. El “pelotón de los torpes”, en deien a l'escola franquista. Sáenz de Santamaría continua impartint doctrina de la fe, destriant entre bons i dolents i empastifant el verb. Si Soraya és el diàleg, la Reial Acadèmia de la Llengua hauria de canviar l'entrada al diccionari. O reduir-la només a les expressions diálogo de sordos i diálogo de besugos.