Catalunya, Trump i ‘Brexit'

Aquesta setmana em sorprenia un titular publicat en diversos mitjans: “Els economistes creuen que el Brexit tindrà impacte «neutre» en l'economia catalana”. Es refereix a una enquesta del col·legi d'economistes en què el 48,2% dels col·legiats es van mostrar convençuts que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea no tindrà cap efecte sobre l'economia de Catalunya. Una dada si més no sorprenent, en un món cada dia més globalitzat i interdependent i quan Catalunya és el tercer territori de l'Estat amb un major volum d'inversió estrangera directa procedent del Regne Unit des de l'inici de la recuperació econòmica, darrere de Madrid i del País Basc, segons ha fet públic aquesta setmana la Cambra de Comerç Britànica a Espanya.

Si els economistes catalans no veuen gaire clar l'efecte que pot tenir el Brexit sobre la seva economia, el govern de l'Aràbia Saudita té molt clar els perills que poden suposar per a les seves arques les polítiques proteccionistes de Donald Trump. Tant és així que una setmana després de la victòria del magnat, el ministre d'Energia saudita va advertir el president electe sobre els efectes nocius que la independència energètica que propugna poden tenir sobre l'economia nord-americana i l'economia global. Sense oblidar la incoherència que suposa que l'abanderat del capitalisme i el mercat lliure posi límits a l'exportació d'un determinat producte.

De moment, sembla que Trump no té por de les amenaces i l'evolució de l'economia li dóna la raó. Les borses ni s'han despentinat després de la seva victòria i l'economia americana segueix el seu creixement amb tranquil·litat, a l'expectativa que The Donald sigui capaç de convertir la seva retòrica en acció. De moment, l'única cosa que sembla clara és que les falses promeses del president electe del EUA serviran de ben poc als seus votants. L'augment de la despesa pública en infraestructures, el proteccionisme o la supressió de l'Obamacare tindran poc o cap efecte positiu en les butxaques de la classe blanca treballadora, que veurà com empitjora la poca cobertura social que tenen, com s'encareixen els béns barats importats dels quals depenen i que patiran els efectes nocius que pot tenir sobre la ja fràgil economia mundial el programa econòmic del republicà. I el que és encara pitjor, com d'enfadat pot estar aquest col·lectiu d'aquí quatre anys veient que la seva situació no ha fet altra cosa que empitjorar durant el mandat de l'home que va arribar al poder sota el lema “make America great again”.

Per la seva banda, des del Banc Central Europeu també es miren amb recel l'arribada de Trump i avisen dels riscos de les polítiques basades en l'America first. Des de Frankfurt tenen clar que les polítiques d'estímul fiscal poden ser beneficioses per als americans a curt termini, però que a llarg o mitjà termini només poden acabar en un dèficit que frenaria el seu creixement. En tot cas, el que és segur pel BCE és que les polítiques de Trump suposaran un fre al creixement de l'economia mundial. Especialment a Europa, però sense oblidar socis comercials com la Xina.

De moment, des de l'OPEP ja han mogut fitxa i no han esperat que les amenaces de Trump es facin realitat. Dimecres passat l'Aràbia Saudita i els seus aliats van anunciar la primera retallada en la producció de barrils de Brent des de fa vuit anys, coincidint amb l'inici de la crisi econòmica. I ja se sap que menys producció vol dir un preu més alt, amb el barril de Brent a 50 dòlars, una decisió que implicarà una sacsejada a l'economia mundial i que pot posar en entredit la tan repetida recuperació espanyola, basada fonamentalment en la baixada del preu del cru.

I, enmig de tot això, els britànics busquen a la desesperada una sortida al temporal que planteja el Brexit. La setmana passada, el ministre de Finances del Regne Unit, Philip Hammond, va anunciar una rebaixa dels impostos sobre les empreses, que vindria a ser la creació d'un paradís fiscal corporatiu. El govern de Theresa May busca desesperadament la manera d'evitar una fuga d'empreses atemorides per la incertesa que planteja la sortida del Regne Unit de la UE i, si pot ser, atraure corporacions cap a sòl britànic amb la seva política fiscal. I així, de nou, la solució al malestar expressat per les classes treballadores a les urnes votant a favor del Brexit, beneficia tothom menys els treballadors, que han vist com el seu poder adquisitiu se n'anava en orris durant la crisi econòmica.

El mateix dia que Hammond feia aquest anunci, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i l'alcaldessa de la capital, Manuela Carmena, dinaven juntes i passejaven agafades de bracet amb l'objectiu de dissenyar un pla per captar empreses i financeres britàniques. Sota el lema Think Madrid, la comunitat s'ha llançat a una gira per la City per lloar els beneficis d'instal·lar-se a Madrid. Asseguren que no oferiran avantatges fiscals a les empreses que s'hi traslladin. Tampoc no els fa cap falta. La capital espanyola disposa dels impostos més baixos d'Espanya. Així, doncs, torna a tenir vigència el lema que va portar Bill Clinton a la Casa Blanca: It's the economy, stupid. O com apuntava aquesta setmana el Financial Times, It's still the economy, stupid.