Dues festes seguides

Cap a mitjan segle passat es va posar de moda batejar els nens amb noms compostos, i entre la gent que se'n reia corria aquest rodolí: “El seu sant, ai redimoni,/ no sé si és Josep o Antoni.” A mi, en el dia exacte d'avui, set de desembre, em passa que no sé si ahir va ser el dia de la Constitució o el de la Puríssima ni quin dels dos és demà. Se m'han arribat a confondre. Vostès ja saben, però potser s'ha de repetir, que la coincidència de les dues festes en una mateixa setmana va ser fruit d'una provocació de caire anticlerical que el govern del PSOE va plantejar a l'Església. Aquell govern hauria pogut situar la commemoració constitucional en altres dies de l'any, però va triar aquest per fer que l'Església catòlica, per la incomoditat que la gent manifestaria davant dues festes tan seguides, renunciés a la seva. L'Església té la Puríssima com un dogma, i es va mantenir en els seus tretze. El PSOE no ho sabia, però l'Església manté que tretze són tretze des que Benet XIII, el papa o antipapa de Peníscola, que era un aragonès tossut, no va voler cedir ni el càrrec ni la numeració al papa de debò. El resultat és que tenim una setmana amb dos sants i jo, ai redimoni, no sé quan és la Puríssima o la Constitució. Hi contribueix el fet que l'Estat consideri igual de sagrada i inviolable la “carta magna”. Són dies siamesos.

Molts insisteixen a dir que les dues festes concomitants són un perjudici per a l'economia i les empreses. Parlen com al segle passat, com si les fàbriques fossin uns alts forns que s'haguessin d'aturar i tornar a engegar i escalfar per culpa del període festiu. Els ordinadors que ara ho fan funcionar tot s'engeguen amb un piu, estan sempre calents i treballen fins i tot quan no volem. I els aspersors de neu artificial treballen de nit i estan sempre freds. Les activitats econòmiques principals són els serveis i el turisme, i jo veig molta gent, la que pot, satisfeta d'omplir hotels, buidar gasolineres i botigues i fer rodar els arrossegadors de les pistes d'esquiar, gràcies a la Puríssima i a la Constitució. O a la Constitució i la Puríssima, redimoni.

S'ha suggerit que el dia de la Constitució els catalans hauríem de treballar perquè “no tenim res a celebrar”. Mai no tenim “res a celebrar”: el 12 d'octubre perquè és colonial, Halloween perquè és americà, Nadal perquè és consumista, l'11 de Setembre és una derrota... Acabarem fent-nos antipàtics i engegant a rodar la “revolució dels somriures”. Provisionalment, i mentre no tinguem una cosa per celebrar, la gent, indiferent a les consignes, vol festes, com més festes millor, i no és cosa d'ara sinó una reminiscència de quan vivíem al Paradís sense fer brot perquè tot brotava espontàniament. A més: quin dia diuen que no hem de fer festa i anar a treballar? Ahir o demà?