La incògnita Cristiano

En la memòria dels vells hi ha encara un lloc per al ridícul que va fer el jutge de l'Audiència dita Nacional Juan del Olmo. L'any 2007 el senyor magistrat –ai, l'arrel de les paraules!– es va pensar que vivia en l'era Gutenberg i va ordenar el segrest de la revista El Jueves que havia sortit alegrement a la venda amb un dibuix que reproduïa “sexe explícit” entre els llavors prínceps d'Espanya. Funcionaris judicials van recórrer els punts de venda celtibèrics amb l'absurda pretensió de retirar-ne tots els exemplars, que ràpidament es van exhaurir allà on ells no arribaven i van assolir al mercat negre una cotització àuria. No content amb la pretensió, el jutge va demanar també que li lliuressin “els motlles” d'impressió. L'home de Cromanyó. Què va aconseguir Del Olmo, a més d'augmentar el patrimoni dels col·leccionistes espavilats? En primer lloc, que la difusió digital de la portada es fes còsmica. I segonament, fer riure fins i tot els pingüins australs. Un altre jutge, ara d'instrucció de Madrid, ha repetit la gran jugada. Arturo Zamarriego ha ordenat que no es difongui informació sobre el frau fiscal atribuït a Cristiano Ronaldo, perquè els documents semblen haver estat furtats del despatx del seu trapezista fiscal. Ganes de fer riure. Ha vist la darrera portada de Der Spiegel sa senyoria? Vol segrestar la revista i totes les rèpliques espanyoles que se n'han derivat? L'única explicació de la prehistòrica intenció és que Zamarriego sigui del Madrid. Però això ja ho sabíem.