Pau Nuet

El 8 d'octubre, Pau Nuet va morir a Valls, on havia nascut, el 15 de gener del 1919, i d'on fou alcalde entre 1979 i 1991. Jove militant del POUM, soldat a la guerra amb disset anys, exiliat en camps de concentració i evadit diverses vegades, va entrar amb els maquis i va patir presó entre 1944 i 1950.

Barber, treballador i fundador de cooperatives, va mantenir vius els ideals d'igualtat i llibertat. En la sessió que li va dedicar l'11 d'octubre l'Ajuntament de Valls, M. Àngela Rull va ponderar els seus valors de proximitat, d'honestedat, de coherència, d'integritat i d'austeritat. I Anton Dilla ho féu de la seva biografia, la seva trajectòria, el seu llegat, i tot citant el text introductori a les seves memòries, va reiterar l'argument que fou un alcalde socialista, del poble per al poble.

Pau Nuet és potser, Tarradellas a part, la distància més curta entre la Catalunya republicana i la democràcia postfranquista i constitucional, ara que no està de moda. Com a primer alcalde de la democràcia recuperada, va bastir ponts amb el passat i amb el futur. Les presons franquistes havien estat, per a ell, la prova del cotó de la coherència i de la llibertat dels militants del POUM, que alguns no van saber o no van voler veure durant la Guerra Civil.

Algun dia caldrà que la història reconstrueixi la filiació política, i l'itinerari vital i ideològic, dels primers alcaldes de la democràcia en plena transició. I caldrà, sobretot, fixar quins eren i representaven la reparació i la restitució del passat en un marc democràtic i quins eren procedents del franquisme i van ser reciclats i integrats per la mateixa democràcia.

A vegades, la memòria històrica passa només per un simple repàs de les dades bàsiques de la realitat i així poder parlar amb propietat i sense fer cap brindis al sol dels que sovint proliferen gratuïtament.