Una dura entrevista

Fa un parell de dies el direc­tor d'aquest diari va entre­vis­tar la por­ta­veu de la CUP Anna Gabriel (a la CUP tots són por­ta­veus). El resum de la jugada per­met cons­ta­tar que, poc o molt, som on érem. La CUP con­si­dera que els pres­su­pos­tos que ha pre­sen­tat el govern no són accep­ta­bles. Exac­ta­ment per les matei­xes con­si­de­ra­ci­ons que va fer que l'esquerra dita rup­tu­rista rebutgés els de l'any pas­sat. A parer de Gabriel, no són prou soci­als ni deso­be­ei­xen prou. A més, la gent de la CUP torna a sen­tir-se “pres­si­o­nada” perquè apro­vin con­tra cor­rent i con­tra natura allò que ells no poden apro­var de cap manera, i els sorprèn l'obsessió de Car­les Puig­de­mont, que és la de tot el govern, per con­di­ci­o­nar la cele­bració del referèndum a l'apro­vació dels seus comp­tes. I tot això on ens porta? Una vegada més, repe­tició de la seqüència, a la decisió de l'assem­blea cupaire, que, pel to de Gabriel, podria rebut­jar-los de nou. Les assem­blees les car­rega qui les car­rega. Aquesta vegada, però, la CUP n'ha accep­tat el tràmit, i això vol dir almenys que hi haurà dis­cussió par­la­mentària. L'any pas­sat tot ple­gat va aca­bar en una qüestió de con­fiança. Enguany no és gens teme­rari pen­sar que el via­cru­cis podria con­duir direc­ta­ment a elec­ci­ons. La història esmussa. Ni els uns ni els altres poden ser el que no són. Ni els uns poden pre­sen­tar els pres­su­pos­tos dels altres ni els altres poden apro­var els pres­su­pos­tos dels uns. Senyors del Tri­bu­nal Supe­rior, s'espa­vi­lin con­tra Carme For­ca­dell! No se'ns pot dei­xar sols!