Colonitzadors

S'ha equivocat, la S.S.S. No va saber ser una bona colonitzadora, i en comptes de parlar amb el reietó salvatge d'ultramar, va parlar amb els sipais.

Hi ha, com deia la Maria Aurèlia Capmany, tres maneres de colonitzar: una és la dels anglesos: estan convençuts que són superiors a la resta i molt més al poble vençut que acaben de conquerir; la seva superioritat, però, és per sempre i els inferiors sempre seran inferiors. Així doncs, acaten les lleis i la religió dels vençuts (no dubten a disparar si hi ha alguna rebel·lió, però), i si toca agenollar-se ho fan i si s'ha d'assistir a cerimònies tribals, doncs ho fan. Les rialles ja les deixaran anar al club. La segona és la dels francesos: saben que són superiors als altres, i més al poble que han vençut i que s'han apropiat, i per això pensen que els han d'educar i convertir-los en francesos. Per això els nens algerians canten a l'escola: “Nos ancêtres, les gaulois...” En tercer lloc vénen els espanyols: se saben superiors a tothom sobretot al poble conquerit, però el que volen imposar és la llengua i la religió. La resta s'ho deixen prendre de les mans com l'or i la plata de l'Amèrica conquerida.

Ara bé, a cap espanyol se li acudiria parlar amb els seus lacais, quan volen imposar alguna nova càrrega: parlaran, com tots els altres, amb els reietons locals. I més si veuen que el dia 8 de desembre quinze diputats de Westminster van exclamar-se en contra de la situació en què es troba la presidenta del Parlament català, senyora Carme Forcadell. La campanya El cas dels catalans ja ha lliurat un manifest d'agraïment a aquests parlamentaris.

Voldria aplaudir l'article de Vicent Sanchis: magistral, sobretot amb la seva inimitable ironia.

Ah, i una altra felicitació: el fabulós reportatge, en sis esplèndides pàgines, que aquest diari va oferir el passat dia 10, sobre la revenja de l'Estat contra les dones, arran de la guerra incivil. S.S.S. també és dona: l'hauria de llegir.