Tradicions en l'acció política

Vaig ser testimoni, a finals dels 80, de la primera actuació dels Mossos contra l'esquerra independentista. Llavors era la Policía Nacional la que atonyinava els independentistes, que en aquella època eren pocs i molt més malavinguts que ara. Però aquella Diada van ser els Mossos, encara també poquets, els qui van intervenir davant l'intent de cremar no pas una efígie del rei Borbó sinó de Jordi Pujol, al qual els independentistes acusaven de virrei autonomista al servei de l'Estat espanyol opressor. Els detinguts van ser traslladats a unes de les poques comissaries que llavors tenien els Mossos davant la Ciutadella. Perdonin la batalleta però volia situar la tradició en l'acció política dels precursors de l'actual CUP. Crec que cal respectar-la com la de qualsevol organització, però les bones tradicions són les que s'adapten i cal tenir present que ni la CUP d'ara és la minoria de llavors, ni els Mossos són un reducte policial com en aquell moment, i sobretot el moment polític del país és molt diferent. Ser detingut per anar a l'Audiencia Nacional no és cap plat de gust. Ho sé. I cal expressar solidaritat amb els qui ho han hagut de patir. Encara més quan el motiu és la crema d'unes fotografies. Però convé concentrar l'exigència de responsabilitats en qui no respecta la llibertat d'expressió, que no és altre que l'Estat espanyol, com també ho serà, de responsable, demà passat quan la presidenta del Parlament hagi de declarar al jutjat. Tot conseller està exposat a la crítica, però tots els actors polítics haurien de tenir en compte que qui marca la forma de lluita en el procés és la ciutadania. Ni aquells que pretenien un procés messiànic i d'hiperlideratge a l'entorn de l'antiga Convergència, ni els que des de la CUP aposten per un enfrontament clàssic. Serà la gent. I tot fa indicar que l'exigència majoritària als independentistes és determinació en l'objectiu, moderació en les formes, pluralitat en el moviment i transversalitat en l'acció. Cal ser-ne conscients.