La lladriola

A Mallorca, de la “guardiola” en diuen “lladriola”. “Per contaminació de ‘lladre'”, segons l'Alcover-Moll. “Han buidat a consciència la lladriola de les pensions”, llegeixo al Diari de Balears. Ja està tot dit. L'han buidada amb lladronici.

Com es va “contaminar” la paraula original? En principi semblaria el resultat d'una prescripció bancària: “No acumuleu diners a la guardiola, que perden valor; transferiu-los al banc; la guardiola us roba.” De fet, quan trencaves la guardiola els diners sortien molt desmillorats. No solament havien perdut valor, si els tipus d'interès havien estat alts, sinó que les monedes havien criat verdet i els bitllets semblava que només podien ser desplegats i reanimats pels egiptòlegs. Parlo de les guardioles de terrissa, no de les de llauna que van venir més tard, les quals, de totes maneres tampoc protegien de les devaluacions. Però per què la “contaminació” es va produir a Mallorca? No hi aprofundirem, que potser encara hi trobaríem uns prejudicis antisemites, i els xuetes es podrien sentir al·ludits i enfadar-se. Els diners, als bancs, que ofereixen caixes d'acer i no olles de fang amb una ranura a la tapadora o cofres de vellut amb pany, clau i frontisses daurades.

Els diners guardats a casa sempre s'han mogut en extrems. O se situen sota una rajola, que té la textura més semblant a una guardiola corrosiva, o sota el coixí. No hi ha terme mitjà en l'acomodació preceptiva. Bé, sí: entre els llibres o dins dels llibres. En època de Franco, el Banc d'Espanya va imprimir un bitllet de cinc-centes pessetes amb la imatge de Jacint Verdaguer fet un pinxo. En vaig reservar un exemplar entre les pàgines de l'obra completa del fundador del català literari. No per motius d'estalvi, ja s'entén, sinó com si fos una estampeta. Cada cop que obro el volum, el bitllet em cau a terra, i llavors penso en els temps que Franco volia congraciar-se amb els catalans. Si pogués, el govern espanyol actual, immers ara en l'“operació diàleg” amb Catalunya, imprimiria als bitllets l'efígie d'Espriu. No pot, sinó que té la casa de moneda i timbre transferida al Banc Central Europeu. En els bitllets d'euro hi observo uns ponts. Són els ponts del diàleg? El govern espanyol ho podria explotar.

Les caixes d'estalvis van adoptar la guardiola com a símbol, en un missatge ben pensat: la guardiola vàlida era la seva. Era una lladriola: van venir les preferents, les monedes es van rovellar, els bitllets es van apergaminar i de les caixes no se'n canta ni gall ni gallina. Ara la retenen els bancs.

L'Estat tenia a la guardiola un fons reservat per garantir les pensions. El govern se l'està gastant amb altres urgències. “Han buidat a consciència la lladriola de les pensions.” Ho denuncien els jubilats de Mallorca.