Contra La Marató

Albano Dante Fachín, el secretari desconegut i general de Podem, valga l'oxímoron, ha muntat allò que abans en diríem un bon pollastre. Fachín va carregar diumenge passat contra La Marató de TV3 insistint en dos presumptes arguments que han fet seus totes les línies ofensives del seu partit: que serveix perquè les empreses blanquegen diners i salven la cara, i també per fer una “caritat” que hauria de substituir l'administració pública amb polítiques molt més contundents. És una manera de veure les coses. Però oblida, aquesta manera de veure les coses, que La Marató no és la pedra angular de la investigació mèdica en aquest país. Més aviat és un component més i un revulsiu social. Un revulsiu que serveix per a mobilitzar la gent en una exhibició única en aquesta part del món. En realitat, és molt més el gra que el forment. Però és un forment efectiu i saludable. La gran contradicció de la teoria del secretari desconegut i del seu partit és que ells estan en aparença per l'activisme social, per la “democràcia participativa”. Deixar- ho tot en mans de la iniciativa pública és qualsevol cosa menys “participatiu”. La Marató de TV3 és un gran festival participatiu. Ningú se'n sent exclòs. I el resultat final serveix d'ajuda, efectivament, en la investigació i en la conscienciació de malalties que es fan evidents gràcies a aquesta gran pantalla social. Si La Marató s'ha de suprimir, també caldria suprimir Càritas o Acnur. Els camins de Podemos, més que inescrutables, són estèrils.