Més fràgils, més forts

Nadal és el portal a la treva de moltes batalles del món. Els guerrers fan callar les armes i s'arreceren al voltant d'una taula mal parada fingint que són a casa, amb la família. Per als milers de civils resignats a aturar les seves bales, aquestes breus hores de pau seran l'únic i valuós regal que durant les dates nadalenques podran desembolicar. Les guerres s'aturen, però tan sols ho fan per agafar més embranzida, esgotats els versos i les nadales, quan noves bombes tornaran a desvetllar els innocents. Els refugiats continuaran trucant a les nostres portes i el mal s'hi voldrà barrejar per colpejar-nos de nou. Als nostres museus, a les nostres terrasses, als nostres mercats de Nadal, als llocs més impensables on saben que posaran a prova la nostra humanitat. Per això, són remarcables les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, recordant després de l'atemptat de Berlín que molts dels refugiats beneficiats per la generositat acollidora treballen a favor de la convivència i de la gratitud. Perquè l'autèntic triomf del terror seria fer-nos regirar contra les víctimes. Només una societat malalta pot considerar pejoratiu el “bonisme”, aquest concepte que molts aparellen amb la ingenuïtat i la feblesa i consideren que només serveix per alimentar el monstre. Obliden que la ingenuïtat és la força que sempre ha fet avençar el món i obliden també que tots podem ser refugiats si de cop la guerra ens empaita demà. Amb les seves accions indiscriminades, els terroristes ens refreguen que som fràgils però també ens fan més forts. És la fortalesa necessària per foragitar aquesta por que amenaça la nostra rutina quotidiana. La mateixa que cal per evitar la temptació de votar els partits de l'extrema dreta que s'engreixen amb el mateix aliment que el monstre. Un terror es passeja per Europa i un de tan o més perillós se li ha agafat de bracet per treure'n el màxim de profit electoral. Per això, els bons desitjos per a l'any vinent també ho han d'incloure: l'única societat possible ha de ser forta sense deixar de ser oberta.