Trump i el sector exterior

Una de les primeres implicacions de la presidència de Trump serà l'augment del dèficit de la balança per compte corrent de l'economia nord-americana. Això pot semblar contradictori amb les mesures proteccionistes proposades a la campanya i que de ben segur li van fer guanyar molts vots. Encara no està clar quina forma prendran aquestes mesures, augment dels aranzels, retirada o restricció al funcionament del tractat de lliure comerç de Nord-amèrica (Nafta), pressions a Xina perquè no intervingui als mercats per debilitar la seva moneda i fomentar les exportacions. No podem descartar que, davant la possibilitat de desencadenar guerres comercials que finalment perjudiquen tots els implicats, l'ala més ortodoxa del partir republicà convenci el president de deixar aquestes mesures en un pla més simbòlic. Però el compromís de campanya ha estat molt clar i molt possiblement les mesures arribaran.

Però no és d'esperar que les polítiques proteccionistes, amb totes les complicades implicacions, es concretin en els primers mesos de presidència. En canvi, sí que és molt probable que l'anunciada expansió fiscal es produeixi a curt termini en la mesura que s'alinea molt bé amb el programa ideològic del Partit Republicà, que després de les eleccions té la majoria al Congrés i al Senat. Aquesta expansió fiscal prendrà la forma d'una retallada dels impostos, especialment els que graven els beneficis de les empreses, i un augment de la despesa pública en infraestructures i en l'àmbit militar. Aquesta expansió farà augmentar l'activitat econòmica, mitjançant l'augment de la inversió empresarial i el del consum de les famílies. I farà augmentar les importacions nord-americanes. Tota una paradoxa, si pensem en les promeses proteccionistes.

El dèficit de la balança de compte corrent dels Estats Units tornarà a augmentar, després d'haver-se reduït des del començament de la gran recessió el 2008. No ho farà en una gran magnitud, s'estima que la variació pot estar entre el 0,25% i el 0,5% del PIB, però serà suficient per afectar d'altres economies. Evidentment, l'augment de la demanda als Estats Units beneficiarà els països que tenen les seves exportacions orientades cap aquest país. Aquí hi hauríem d'incloure Canadà, Mèxic, la Unió Europea, Xina i, en general, els països de la zona Pacífic d'Àsia, sobretot Corea i Taiwan. La política fiscal expansiva farà també enfortir el dòlar americà. L'augment dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal serà més ràpid i també pressionarà a l'alça el tipus d'interès del deute públic. Això, juntament amb les bones dades de creixement, farà que augmenti el flux de capitals cap als Estats Units buscant aquesta major rendibilitat i l'augment esperat dels beneficis de les empreses. Aquest capitals vindran d'economies emergents, que possiblement es veuran obligades a apujar també els seus tipus, cosa que pot perjudicar aquelles que tinguin dificultats per créixer, com Turquia o Brasil. També hi haurà capitals procedents de la zona euro i del Regne Unit, que veuran com l'euro i la lliura esterlina es deprecien respecte del dòlar.

Una altra implicació important serà el reforçament de la demanda global de petroli. Com a conseqüència l'obtenció de petroli i gas amb el fracking, els Estats Units, que havien estat els més grans importadors d'aquests combustibles, ara en són exportadors nets. Ara, les exportacions americanes es reduiran per atendre l'augment de l'activitat interna. Això beneficiarà els països exportadors de l'OPEP, Rússia o Noruega. En canvi, podria perjudicar la gran majoria de països que en són importadors, tant perquè hauran de pagar més com per les pressions inflacionàries. De totes maneres, el preu no pujarà massa, perquè l'augment de la demanda es compensarà amb augments de la producció d'altres països, de tal manera que l'efecte general serà més aviat estabilitzador. Una cosa similar passarà amb la demanda de matèries primeres, la qual cosa beneficiarà exportadors importants com Indonèsia, Xile, Perú o Austràlia.

A l'àmbit europeu, la magnitud d'aquest primer impacte de l'agenda econòmica de Trump no serà gaire important, malgrat l'augment de les exportacions cap als Estats Units i els beneficis positius de la debilitat de l'euro sobre el sector exportador en general. Però tornarà a posar sobre la taula el debat al voltant de la despesa i l'austeritat, i possiblement els països del nucli (especialment Alemanya, Àustria i Holanda) insisteixin en la necessitat que aquest augment d'activitat no es tradueixi en un augment dels dèficits dels governs. El pacte d'estabilitat seguirà ben present sobre la taula.