La veritat

Xavi Ayén, cronista i crític literari de La Vanguardia que ha llegit totes les novel·les del món afirma: “La veritat és a les novel·les”. Ho diu, i n'és el titular, en una entrevista que Núria Escur li ha fet amb motiu d'un llibre que acaba de publicar on reuneix les converses que durant la seva carrera ha mantingut amb vuitanta novel·listes, locals i estrangers. Entre ells, uns quants premis Nobel i molts que s'han quedat sense el guardó però que igualment el mereixerien. “La veritat és a les novel·les”. Jo entenc perfectament el que vol dir, i hi veig una variació d'aquella frase que formula Orson Welles a Fake i que no sé si és seva però que ho podria ser, atenent la seva trajectòria professional i vital: “L'art és una mentida que ens ajuda a comprendre la veritat”. Entesos. Sí. Brillant Xavi Ayén.Només que... Només que en la mateixa entrevista Ayén detalla les dificultats que molts cops ha hagut de superar per acostar-se als escriptors, alguns de molt difícil accés, i també com són i com reaccionen davant la presència del periodista. I resulta que això, que no és ficció i no és cap novel·la ni cap mentida, també és veritat.

Vaig assistir a la presentació del llibre que Vicenç Villatoro ha escrit sobre la família Bassat. Hi eren ell i Lluís Bassat, la persona que l'ha guiat pels escenaris físics i memorialístics de la família jueva que el llibre exposa. Fa uns anys, en unes jornades de Lleida, Villatoro i jo vam tenir una afable discussió. Ell sostenia que el periodisme no produeix ni pot produir obres literàries. Si el vaig entendre bé, i em sembla que sí, reservava la literatura als llibres i la restringia a la novel·la. El seu volum sobre els Bassat és un treball periodístic, amb molta investigació inclosa, i jo diria, Vicenç, que és literatura i que conté molta veritat. Els dos homes van explicar uns fets que, segons ells, situats en una novel·la, no els creuria ningú. En discrepo, com en deu discrepar el mateix Villatoro, i així tanco el cercle: en les novel·les tot és versemblant, a condició que l'autor tingui traça a exposar-ho. Quod is veritas? I una altra pregunta que el governador romà no va formular: “On és la veritat?” A la novel·la i al periodisme ben fets, a la vida.

El cirurgià Jordi Carbonell, ara jubilat, ha escrit unes breus memòries sobre els seus anys d'intern al servei d'urgències de l'antic i vetust hospital de Sant Jaume de Mataró. A la unitat d'urgències hi passa de tot i tothom: policies, atracadors, contrabandistes, amants venjats pel marit... Hi ha episodis que en una novel·la grinyolarien. O no, depèn. Carbonell no ha pretès fer literatura, però ha escrit molta veritat sobre el final dels anys seixanta, on se situa l'acció, i sobre com ha evolucionat la medicina i també la societat, els seus costums i nosaltres.