Volen decidir de debò?

Avui es tornarà a parar aquella taula quadrada immensa que recorda explícitament la matèria de Bretanya. L'acudit és massa fàcil, però aquesta vegada no hi haurà Artur sinó Carles: els regnats democràtics són més curts, gràcies als déus. El nou president de la Generalitat ha convocat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que ha anat lliscant cap al dret a convocar un referèndum. La gran taula integrarà avui esperances i incerteses. L'esperança és òbvia: ampliar la legitimitat democràtica dels partidaris de la independència amb aquells que consideren –democràcia obliga– que els catalans han de decidir ara a través d'un referèndum que no es pot supeditar al permís d'un Estat que no cedirà. La incertesa afecta precisament aquests segons senyors: els que s'han de decantar perquè el dret a decidir sigui sincer i efectiu concretant-lo de manera unilateral. A la taula hi ha els representants d'algunes patronals i dels sindicats. Ha arribat el moment de saber si UGT i CCOO –que va nàixer com a CONC– faran costat a la majoria dels diputats que convocaran el referèndum. I també què faran els membres d'una amalgama excessivament complexa: la que defineixen Podem, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i les altres sigletes covades dins Catalunya Sí que es Pot. Seran tan dignes com Íñigo Errejón, o tan estèrilment àcids com solen ser Joan Coscubiela i Lluís Rabell? La tropa que pretenen articular i liderar Ada Colau i Xavier Domènech creu de debò que els catalans tenen dret a decidir res?