Traducció

El dia de Nadal vaig voler obsequiar els reunits a taula amb el poema Nadal de Joan Salvat-Papasseit imprès en paper, i per la composició argentina i brasilera d'alguns comensals el vaig presentar traduït al castellà i al portuguès. La versió portuguesa l'havia confiada al meu cosí fotògraf Josep Ruaix –J.R. Duran–, que viu al Brasil. De la castellana, me'n vaig encarregar jo perquè no hi veia a cop d'ull cap dificultat.

“Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.” Primer vers i primer escull: en català “sento” té el doble significat de “notar” i “entrar per l'orella”, mentre que les altres dues llengües es reserven només el primer sentit. “Siento el frío de la noche y oigo la zambomba oscura”, “Percebo o frio da noite e ouço a cuica escurecida.” El cosí m'alerta: “cuica” és una mena de simbomba, però amb el tambor metàl·lic i restringida al carnaval. Sempre que parles amb brasilers surt el carnaval. Bé, ja ho aclariré als assistents. El pitjor és que el sentit polisèmic de “sento”, que té tanta intenció en l'original, s'ha perdut en una traducció i l'altra. “Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat.” El cosí: “Al Brasil l'api no és ingredient de brou ni amanides sinó un aliment de conills.” També ho hauré de puntualitzar. I “empedrat” és “paralelepípedos”, una paraula que ell entén que entrebanca molt la lectura i el recitat... Recordo que al batxillerat passava un llibre d'història de la literatura espanyola que incloïa el Nadal de Salvat. “El carro dels apis” era traduït al castellà per “el carro del toro Apis”. I això que el llibre era de Guillem Díaz-Plaja, que havia conegut el poeta i havia de saber que el seu univers mitològic no anava per aquí. “Els de casa, a la cuina, amb el gas tot encès, han enllestit el gall.” Descobreixo que José Agustín Goytisolo havia traduït el poema, i hi recorro. Per a ell, “enllestit” vol dir que l'han matat i desplomat, no que l'han deixat condimentat o cuinat, com jo em pensava i el cosí també tradueix. Deu tenir Goytisolo raó perquè immediatament Salvat diu: “i ells recullen les plomes i ja enyoren demà”. També m'havia pensat que el gas era el dels fogons. Goytisolo hi veu el de la llum. És clar: a can Salvat-Papasseit devien valer-se d'una cuina econòmica alimentada amb llenya. Tantes vegades com he llegit Nadal i tantes coses que se m'han escapat. Ara afigurin-se poemes o textos més complicats. “E eles recollem as penas e ja sentem saudades d'amanhã”. “Plomes” són en portuguès “penas”. Diria que al Salvat aquell dia taciturn l'hauria satisfet. “Saudades d'amanhã”, també.

El dia de Nadal vaig admirar els traductors professionals, l'ofici dels quals Salvat-Papasseit no va incloure entre els que “són bons perquè són de bon viure”. Au, tradueix això.