A la tres
Bons propòsits
Què, fent bons propòsits? Fent la llista de totes les coses que hem fet malament i que no tornaran a passar l'any que ve, oi? La cigarreta que ens estem fumant amb posat entre culpable i desafiador, segons els casos, ja serà l'última? Ui, ja hem comptat les calories de la mantega que estem estenent alegrement a la torrada i que després enterrarem amb melmelada de préssec? O les de la magdalena que sucarem al cafè amb llet? Ah, que aquest any sí? Que del gener no passa que anem al gimnàs? Com l'any passat i l'altre? Perfecte, doncs.
Perquè, en canvi, jo sí que els puc exposar algunes coses que no canviaran. Que en el 2017 ens semblarà estar com en el 2016, el 2015 i el 2014. Fins i tot hi llegirem i sentirem coses que ens semblarà que hem retrocedit 90 anys ben bons.
Com ara que el 2017 seguiran plovent des de Madrid les negatives perquè ens puguem expressar lliurement a les urnes. És igual que hi hagi un 85 per cent de catalans que vulguin ser consultats, sense que això pressuposi cap resultat concret. Ells continuen amb la jaculatòria que hi ha una gran majoria de catalans que se senten espanyols –encara que mai s'hagin molestat a comprovar-ho– i, per sobre de tot, que la Constitució no ho permet.
De manera que els de sempre seguiran construint el discurs –que és de fa un segle– que intenta associar una petició lliure, democràtica, cívica i pacífica, amb la imposició i la violència. En una reedició del tot s'hi val, s'intenta equiparar la unitat imposada des de la por i el postfranquisme amb la racionalitat, la modernitat, el progrés i la cultura. Naturalment, els que defensen el democràtic dret a decidir som als antípodes: ni som racionals, ni moderns ni, per descomptat, cultes.
A la vista de com estan les coses i que el famós diàleg serà, en el millor dels casos, una rastellera de promeses que mai no es compliran –ja se n'ocuparan els barons del PP i del PSOE, de la feina bruta–, el millor propòsit que podem fer aquest 2017 és renovar el que ja teníem per aquest any que ara s'acaba. No cal que l'escrigui, oi?