Hipocresies nadalenques

Nadal és una època meravellosa de fraternitat i hipocresies, i això últim no és necessàriament dolent. El món seria pitjor sense aquests missatges de bondat ni que sigui impostada, malgrat el cansament que poden arribar a provocar quan la falsedat resulta massa evident. Només els nens i els borratxos diuen sempre la veritat. Els darrers per intoxicació, i els primers perquè no han sortit encara de l'estat d'egoisme natural que resulta tan encantador en els infants, als quals no se'ls ha d'exigir que tinguin en compte el sentiment dels altres i l'efecte que les seves invectives sense autocontrol tenen més enllà dels seus adorables nassos. Angelets.

Però una cosa és una petita i sana dosi d'hipocresia nadalenca, pensada per repartir afecte, cuidar amorosament les amistats i aplanar el camí que ens retroba amb aquells que estimem, i una altra, prendre el pèl al personal, repartint lliçons de moral d'aparador mentre dins de casa es fa justament el contrari. El cap d'estat espanyol, Felip de Borbó, ens va llançar, la nit del 24, un bonic missatge de felicitació nadalenca amb apel·lacions al diàleg i l'entesa, i tres dies després l'aparell judicial del seu Estat feia detenir un regidor de Vic per portar-lo a Madrid per les seves opinions independentistes. Si aquesta és la concreció del diàleg i entesa que proposen les institucions de l'Estat, es podien haver estalviat l'escenografia nadalenca, que ja anem ben enfarfollats de postals, felicitacions, lleis socials impugnades al Constitucional i agents del CNI rebuscant dins les papereres.

No se m'acut pitjor recepta per repartir afecte entre els súbdits, cuidar les amistats que encara té l'Estat a Catalunya i aplanar el camí per retrobar els catalans díscols, que la hipocresia de cridar al diàleg i, alhora, continuar empaperant càrrecs públics i negar als catalans, amb tota mena d'amenaces i invectives, la possibilitat de decidir lliurement i en pau què caram volen ser.