Feliç plany nou!

La natura / diligent ens procura / un objecte / per a cada defecte... El bestiar neix, viu i mor acceptant-la, però els humans, els més animalots de tots, volem estirar-la tant, la natura, que recorrem a tota mena d'artificis. “Els anys” –diu Horaci a l'Art poètica– “ens porten molts de béns i se n'emporten molts quan es retiren”. Ja hi pots pujar de peus, sobretot amb la segona coordinada! Tanmateix, per alguna cosa ens hem inventat el terme “reposició”, oi? Avui dia, poètiques a part, els anys ens obliguen a aplicar al cos un munt de ginys imprescindibles, fins al punt que penso que ser jove és sortir de casa sense poder descuidar-te el mòbil o la raqueta mentre que si ets vellot, vigila de no sortir amb tot el que et farà operatiu. Bufa, quin fred! No et descuidis el mocador de coll ni la gorra (si és que encara no t'has replantat l'àtic amb cabells del clatell, és clar). Que no anaves a un sopar de cap d'any? I què, no et penses posar el que et falta? Deixa estar la dentadura, ja ho veig, que la portes! Vull dir l'audiòfon. Mira que després et quedes mirant els altres amb aquells ulls de vaca i fent-t'ho repetir tot. Ja llegiràs bé la carta? On tens les ulleres? No, aquestes no, home, que ja no et serveixen, les progressives! Això mateix, entrebanca't, tu, ara, i ballem la padrina abans de ballar la conga. Té, la crossa... Les plantilles, ja t'has posat les plantilles? I on vas amb aquests Punto Blanco! Val més que et posis els mitjons compressius, que després et queixaràs de mal de cames tota la matinada... I bé, com que no hi ha fusta per tocar, no parlarem de les pròtesis de genolls o de malucs, de les bosses de drenatge, ni de les vàlvules diverses que et fan mirar els cotxes amb aquell aire tan familiar... El cas és que fer-se vell és dur un quadern de bitàcola a la butxaca perquè cada sortida de casa és com l'expedició del capità Scott a l'Antàrtida. Però, va, tu tira. I oblida't ja del 2016 (Any Pere Quart, per cert). O és que no ha anat prou bé? El 2017 ens durà, segur, molèsties noves, i no pas aquelles del Bestiari del poeta. Què dius que deia? Que si a les fosques ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits que treballen de nits? Ai, senyor, però si això és l'evangeli del benestar...! La cadira / si encara no s'albira, / a l'horitzó / tens, ja, el caminador...