Cap reforma ho resoldrà

En la darrera intervenció de l'any que el president del govern espanyol ha pres com a hàbit fer després de l'últim Consell de Ministres, Mariano Rajoy va proclamar la setmana passada que cap reforma de la Constitució “resoldrà el problema de Catalunya”. Sí, senyor. Més clar, improbable. Rajoy afegeix la impotència a la vagància. Dues grans virtuts que el defineixen sencer. Per a què s'ha de preocupar d'un problema si no es pot resoldre? El líder del Partit Popular acumula en aquesta reflexió tota la saviesa oriental. Tal com diu la vella dita xinesa, si el problema es pot resoldre, que no et preocupi. I si no es pot resoldre, tampoc. Per què preocupar-se'n o ocupar-s'hi? Per això i òbviament, cap reforma de la Constitució pot solucionar “el desafiament separatista”. Cap reforma satisfaria els independentistes catalans i qualsevol reforma inquietaria els patriotes intransigents espanyols, que solen votar PP o PSOE, segons els casos. La premissa, el nus i la conclusió són impecables i gens falsos. Però el cas és que el problema es manté. I igualment el cas és que Rajoy continua sense saber com abordar-lo. Per a què el diàleg, doncs? La dita “operació Diàleg” que lidera a Madrid Soraya Sáenz de Santamaría i a Barcelona, Enric Millo, és una pentinada al gat. No té cap sentit parlar, ni que sigui de tot, quan no s'està disposat a cedir en res. Rajoy, Santamaría i Millo han de continuar fent el que han fet fins ara: res. Que actuïn jutges i fiscals, i tots plegats ja s'ho trobaran.