El diàleg no ve en tren

Primer capítol oficial de l'operació diàleg del 2017, i amb escenari a Catalunya. Contràriament al que marca la tradició, que fa que els consellers es desplacin fins a la capital del Reino per tenir un primer contacte amb el nou ministre, el flamant titular de Foment ha tingut la gentilesa de desplaçar-se fins a Barcelona per reunir-se amb els seus homòlegs catalans. Tot un detall en nom del diàleg que pregonen però que, està quedant demostrat, no practiquen. I amb això de rodalies ja hi tornem a ser. Com era d'esperar del traspàs del servei, reivindicació unànime no com passa amb el referèndum, el ministre no va voler ni parlar-ne. Seria com acceptar que Catalunya té tot el dret a ser independent. I de les inversions compromeses pels anteriors ministres de Foment, tampoc. Amb l'excusa de redactar un nou pla per a rodalies “consensuat” i “vinculant”, De la Serna, en nom del govern del PP, es va ventilar d'una tacada els més de 4.000 milions d'euros d'inversió previstos pels diferents governs populars i socialistes. El diagnòstic de la situació de rodalies sembla que és coincident, però no la manera de resoldre-la, i de tot plegat qui en surt més mal parat és el sofert usuari, que any rere any ha hagut de veure com els compromisos adoptats des de Madrid per millorar el servei han quedat en no res.

La intenció del govern en minoria de Mariano Rajoy és fer taula rasa i començar de zero. Doncs miri, aquest és un luxe que no ens podem permetre. El servei no està a l'altura perquè la infraestructura agonitza per la manca d'inversions i no hi ha temps a perdre. Les bones paraules ja no serveixen perquè n'hem sentit moltes, de moltes boques, i ja sabem què ha acabat passant. De plans per millorar el servei ja n'hi ha i el que ha de fer el Ministeri de Foment és complir els seus compromisos i no defugir-los amb nous plans. No faci l'orni, ni ens vulgui entabanar amb noves promeses. Aquest diàleg ja el coneixem.