Tribuna
La BBC i nosaltres
Emblema mundial de la identitat britànica, de la independència informativa i de la qualitat creativa, la British Broadcasting Corporation (BBC) compleix 90 anys de la seva constitució com a ens públic de ràdio i n'acaba de complir 80 de la primera emissió de televisió. Però, ara mateix, el motiu principal d'interès per la BBC és la renovació de la Carta Reial (Royal Charter) que n'autoritza la llicència per onze anys més, de 2017 a 2027, amb finançament estable a través del cànon.
El fet no és gens banal. La renovació era més problemàtica que en ocasions anteriors. El text definitiu de la nova Carta de la BBC, rubricat per la reina, era publicat el 15 de desembre. L'havia precedit una llarga confrontació pública sobre el futur d'aquesta corporació, valorada pels britànics com la segona institució per excel·lència (darrere el National Health Service, el servei públic de salut). El govern conservador, ara presidit per Theresa May i abans del Brexit per David Cameron, ha guanyat la batalla contra la considerada massa independent i/o massa esquerranosa BBC. Li ha imposat una reforma profunda del model de regulació i de governança que fa témer a molts observadors un declivi de les potencialitats creatives i productives de la nova BBC. Però allò que m'interessa destacar aquí són dues o tres coses que els britànics ens acaben d'ensenyar a nosaltres. Sí, a nosaltres, els europeus, i a nosaltres, els catalans.
A tots els europeus, i per extensió a tots els països amb un sistema mixt (públic-privat) de radiodifusió, els britànics ens han regalat un model exquisit de deliberació pública, intensa i extensa, sobre la BBC i el servei públic. Han estat tres anys (2014-2016) de debat i d'intervencions en els diversos fòrums polítics, cívics, acadèmics i professionals, que han aportat a l'àgora mundial un munt de raons i d'arguments de tota mena en defensa del servei públic (broadcaster) en el nou entorn d'internet i de gran competència comercial. I també, i no menys important, com a garantia d'una democràcia ben informada i d'una cultura rica, plural i lliure. Malgrat les pressions del líders conservadors i dels seus aliats de la dreta mediàtica, amb el grup Murdoch al centre del lobbisme per a la reducció dràstica de la BBC, la renovació de la Carta i de les imprescindibles prestacions de la BBC representa un important cop d'efecte i de suport a tots els serveis públics de radiodifusió d'Europa.
Per a nosaltres, els catalans, el procés britànic de deliberació sobre la BBC conté un plus d'exemplaritat. En primer lloc, el debat sobre la BBC no ha obviat, sinó que ha reafirmat, el caràcter i la rellevància nacionals de la decisió política a prendre sobre el futur de la seva corporació pública de radiodifusió. Democràcia, identitat, llengua, comunicació i cultura conflueixen en la definició del servei públic de radiodifusió del qual vol continuar gaudint el poble britànic (amb referència explícita a “les quatre nacions”). Sobta, en efecte, comprovar com el protocol que encapçala la Royal Charter fa dir a la reina d'Anglaterra que accepta reformar la BBC perquè pugui “servir encara millor els interessos del nostre poble (our people)”. Els britànics, des de la cap d'estat fins als 17.000 professionals (aproximadament) de la BBC, no tenen escrúpols d'assumir que la corporació es justifica pel seu servei al “nostre poble”, és a dir, a la construcció i defensa d'una democràcia (nacional), d'una identitat (plurinacional) i d'una cultura (plural).
D'altra banda, l'amplitud i riquesa de la discussió sobre el futur d'una institució nacional de tanta rellevància i influència són un estímul per al procés de debat que haurem d'obrir a Catalunya (òbviament, si disposem de les eines de sobirania també en el camp de la ràdio i televisió). En tot cas, el debat sobre la BBC, farcit d'informes oficials, de consultes populars i d'opinions qualificades d'experts, de professionals i d'investigadors, ens marca el camí d'una deliberació pròpia sobre el nostre model públic-privat de mitjans audiovisuals per a una Catalunya independent.
I finalment, del procés britànic cal aprendre una virtut política. Després de la disputa sobre la BBC, el govern conservador imposa la reforma però amb cautela, reservant-se cert control però assegurant-ne la renovació, la continuïtat almenys per onze anys i el finançament públic. I es refà un ampli consens sobre la BBC: uns i altres reconeixen que la BBC no és d'uns o altres, sinó un patrimoni únic de l'imaginari d'una comunitat que la reina anomena “el nostre poble”.