Ni en sap ni en vol saber

Per si algú no se n'havia assabentat, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ens ha recordat –tota compungida– que el referèndum no es podrà fer perquè sembla que la sobirania és un bé tant suprem que el govern espanyol no en pot disposar, ai. Ells ja voldrien, ens dirien amb la boca petita, però és que el poble espanyol, sigui el sigui el que vulgui dir això, no ho permet. Per si amb això no n'hi hagués prou, ens recorden que això de la independència només ho vol una minoria; però que encara que ho demanés una majoria tampoc es faria la consulta perquè... exacte!, perquè la sobirania del poble espanyol no es toca.

Que el 1975 s'emigrés des del franquisme fins a la democràcia i que es liquidessin –o tunegessin, com es diu ara– bona part de les lleis franquistes no serveix d'argument. El 1975 el poble espanyol –i el català– era un, gran i lliure, però no hi pintava res. No com ara, que li pregunten els afers que són de gran transcendència, com aquest de l'organització territorial d'una part d'Ibèria, oi?

El govern espanyol sap –encara que no ho reconegui en públic– que la desafecció dels catalans no té res a veure ni amb les escoles ni amb els mitjans de comunicació, com es complauen a repetir des de la caverna.

I llavors creuen que l'única causa és la poca inversió que Espanya ha fet a Catalunya, perquè ha preferit dedicar els diners que extreu del nostre país a altres obres gens rendibles, però que donen vots. No en saben i no en volen saber res: hi ha molts i molts greuges que fa moltes dècades que es cuinen a foc lent i que ara no podran solucionar prometent-nos unes obres que, ara sí –ens diuen–, ara van de debò.

Suposant que hi hagués autèntica voluntat de fer aquestes obres, tampoc les podrien dur a terme. Perquè els barons territorials del PP ja estan en alerta i han anunciat que no ho consentiran de cap de les maneres.

O sigui, que ja saben: les promeses que ens facin seran, com sempre, fum, paper mullat i bones paraules.