Cara o creu

Aquesta legislatura tancarà el procés. Tant si l'objectiu de la independència queda a tocar de dits com si la majoria social que sustentava l'intent polític es demostra insuficient o poc disposada a jugar-se res fora del somriure, el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tancarà una etapa; hi hagi referèndum o no. Només una intervenció excessivament bel·ligerant de l'Estat per aturar la convocatòria i un esclat social a l'altura de la ingerència espanyola podrien encoratjar ERC i el PDeCAT a tornar-ho a intentar. Però la hipòtesi és prima, i tot s'encamina cap a un final. Cara o creu.

Si és creu, després vindran, potser, altres intents. Mentre això no passi, l'independentisme social continuarà latent, aparentment acomodat, fins que un nou esclat ho torni a esquitxar tot. Pel camí haurà quedat tota una generació de polítics: el procés n'ha engolit uns quants, i potser encara està famolenc. El component generacional pesa molt. El catalanisme, transformat ja en sobiranisme, haurà fet un canvi de mentalitat irreversible, i no hi podrà haver un retorn a la política autonòmica clàssica, ni tan sols en la seva versió contemporània abanderada ara per Iñigo Urkullu, sobre les cendres polítiques de Juan José Ibarretxe. No, Catalunya no podrà fer com Euskadi, on l'independentisme és indiscutiblement minoritari.

I si es fa el miracle? Després de quatre anys de fortes tensions internes, de batalles per l'hegemonia, per la definició del full de ruta, per les polítiques socials, pels noms que havien d'encapçalar l'intent... l'independentisme avança per la cresta definitiva. Hi ha, però, qui el veu exhaust, massa cansat per afrontar el xoc. La quotidianitat s'ha imposat sobre l'excepcionalitat d'aquell alè que el 2012 semblava imminent, destinat a triomfar perquè sí. En política, no hi ha demandes que es guanyin de la nit al dia. I els anys que es va allargar la reforma de l'Estatut! És el consum ràpid de la política? Som inestables i insaciables i poc disposats a pagar els sacrificis? Ho veurem els pròxims mesos. Potser Bauman n'extraurà alguna conclusió des d'allà dalt.