Tribuna
Economia i religió
És sabut que l'economia té una forta capacitat expansiva en la seva anàlisi i aplicacions. De manera que avui ja és normal parlar d'economia de l'habitatge, del comportament, de la informació, de la incertesa, de la salut, de l'educació... i molts altres camps d'aplicació d'aquella disciplina dels recursos escassos susceptibles d'usos alternatius. Pot sorprendre més l'interès dels economistes en la religió: ho detecta el monogràfic del Journal of Economic Literature de juny del 2016, amb la publicació de The new Economics of Religion, de Srya Iyer (volum LIV, 2). Es considera l'economia de les religions un nou camp de recerca en economia sostret ja del domini de la història i la sociologia, traduïda la seva incidència al món modern. El seu estudi inclou aportacions teòriques de models espacials de “mercats” de religions i els trets principals dels seus models evolutius, d'ajust a noves situacions i treballs empírics, de mètodes economètrics per examinar i identificar les influències causals en el comportament dels individus. Així mateix, la història econòmica considera avui les religions com a variables independents –mutables– i no només com a elements endògens idiosincràtics a les societats. Temes com la secularització, el pluralisme, els efectes sobre les normes –la regulació– i la seva influència sobre el creixement econòmic són objecte d'estudi. També ho és la consideració de les religions com a resultat de l'elecció social, com la dels clústers de pertinença o de la teoria dels clubs, amb ofertes de productes diferenciats pels serveis que ofereixen i mida de xarxes (d'influència, de protecció). O també la identificació dels elements més propulsors de la competència enfront de la cooperació, l'altruisme i la donació caritativa –ja entre els seus membres o respecte de l'organització que els administra–. Finalment, és destacable la incidència de la religió en conflictes i guerres en societats en desenvolupament, de les quals desgraciadament esdevenen ingredients comuns.
Es tracta realment d'un camp substantiu d'estudi o just una forma més de l'“imperialisme” d'alguns economistes? De la lectura de les més de 50 pàgines hom descobreix realment tot un món d'aspectes que sovint s'amaguen en el nou concepte de “capital social” i que d'aquesta manera es substancien per buscar-ne les derivades de l'anàlisi (l'estudi de la incidència dels seus canvis). Es tracta en realitat de béns col·lectius sentits de manera no excloent i no rival que eviten la fallida del mercat privat per la via de les creences, la participació i la cooperació. Permet una anàlisi de l'organització de la provisió conjunta en qüestions de jerarquia, paper del lideratge i estructures d'autoritat. Pel que fa a les distintes interrelacions, els fonamentalismes accepten un menor compromís: les seves xarxes són més fortes però més limitades i poden arribar gairebé a suplantar l'estat quan aquest és dèbil en àrees com l'educació i els guariments de la salut, oferint una funció clarament d'assegurança mutual. Dominen els factors associats amb la generositat intra i inter grups, la confiança i el sentit del que és o no és just amb els “de fora”. I té un paper més o menys positiu davant de les dictadures polítiques en el comportament més o menys prosocial, quant a les bases més íntimes de les creences i la moral (costums). Diferents estudis han examinat l'impacte de la religió en el comportament dels individus i dels professionals (per exemple, en educació i en salut en situacions de dilema de presoner) i com s'entomen les respostes als problemes físics, mentals i criminals. La religió actua estadísticament en els outputs finals com un efecte “fix”, tota la resta de coses iguals. El sentit de pertinença fa sovint els agents menys sensibles als incentius extrínsecs en favor dels transcendentals (del més enllà) o intrínsecs (la tranquil·litat de consciència). Cares més lletges de l'anàlisi, de prou actualitat, són el conflicte de creences dels més intransigents –àdhuc les guerres i el terrorisme, però també l'obertura al comerç–. El treball denota com a camps que esperen major desenvolupament de recerca el de la religió i la demografia per a un “efecte religió” pur sobre la fertilitat, havent ajustat per altres condicions socioeconòmiques associables. També en les interaccions en el mercat de treball i participació de mà d'obra femenina i per tipus de treball, tant en demanda com en oferta, tant d'empresaris com d'exigència d'usuaris.
Una Altra cosa diferent és com la religió es tradueix a l'ensenyament de l'economia. No fa gaire, en un col·loqui amb un important prelat de Barcelona, se'ns plantejà el comportament de docents i discents pel que fa a aquesta mena de prejudicis i/o conviccions. Era remarcable com a les nostres universitats avui dia els estudiants saben poc de les creences dels docents (només per la via política es poden endevinar alguns factors morals importants) i dels mateixos discents, que sovint es coneixen entre si però amaguen envers dels altres les seves posicions religioses per evitar que se'ls classifiqui i així se'ls segmenti suposadament del grup conjunt coartant-los graus de llibertat.