Vell vi grec

Els grecs del segle VI aC introduïren el vi a Catalunya per Empúries. És una dada que aporta l'exposició que fins al 29 de gener ofereix el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Permet comparar la cultura del vi entre l'antiga Grècia i la Catalunya actual. Tant en aquella civilització clàssica, com ara aquí, l'enologia interessava –i fins i tot apassionava– força gent. Les obres d'Homer testimonien que la societat del seu temps estava habituada al vi. Ja havien experimentat que beure suc fermentat de raïm era més segur que beure aigua. Segles després Pascal va sentenciar que el vi era “la més pura i higiènica de les begudes”. Hipòcrates, el gran metge grec de l'antiguitat, havia fet una primera incursió científica en les qualitats del vi en el tractat de dietètica El règim de vida, escrit en el segle IV aC. Deia aquell savi que “l'aigua és freda i humida; el vi és calent i sec, i del seu pòsit li ve també quelcom de purgatiu”. Afinava la tesi amb aquesta afirmació: “Els vins negres i els aspres són més secs, i no són laxants ni diürètics ni expectorants”. Des dels inicis del cristianisme els avenços vinaters es produïren en comunitats religioses curoses amb la salut de l'ànima i del cos. Hi ha un celler al Pallars Jussà que és una mena de museu vinícola. Al castell d'Encús han recuperat cups de pedra que els monjos excavaren en el rocam a l'edat mitjana per crear el seu vi. Els monestirs medievals asseguraren que dels vells grecs ens arribessin la filosofia i el bon beure.