Pobra cultura

Sense cultura no hi ha nació. Els catalans som el que som perquè la nostra cultura pròpia ha perviscut al llarg dels segles i en les condicions més adverses. Sense una cultura forta som una comunitat autònoma més, sense identitat, sense projecció internacional ni possibilitats d'esdevenir un Estat en un futur, perquè si bé és cert que hi ha cultures sense Estat, no hi ha estats sense cultura.

La reflexió és fruit del debat de pressupostos que tot just ara comença i que no girarà entorn de la cultura perquè és cert que hi ha coses més importants per al benestar immediat de la ciutadania, i més en època d'emergència social, però cal reconèixer que als pressupostos la cultura hi té un paper tan minso com l'ha tingut sempre. Sóc conscient que és impopular reclamar més diners per a la cultura a l'era de la pobresa energètica i les llistes d'espera a la sanitat, però il·lustra fins a quin punt vivim escanyats com a país, amb una situació econòmica que ens obliga a malviure de les molles i un Estat que s'ha desentès completament de la cultura catalana –el Ministeri de Cultura ha reduït les seves aportacions a Catalunya els darrers anys fins arribar a xifres irrisòries.

Hi ha una reivindicació històrica dels sectors culturals que mai no s'ha pogut assolir: que la cultura arribi a l'1 per cent del pressupost de la Generalitat de Catalunya. En aquests nous pressupostos no passarà del 0,8 per cent, un total de 261 milions d'euros. Amb aquest 0,8 per cent el pressupost de la Conselleria de Cultura ha d'assumir part del funcionament dels grans equipaments del país, les biblioteques, els museus, el manteniment de tot el patrimoni cultural i el suport als creadors i a la indústria, tan necessària en un país que vol ser normal.

Com que aspirem a incrementar el pressupost de cultura sense haver-lo de treure de les partides socials la conclusió és evident: si volem tenir un pressupost de cultura propi de les grans democràcies europees només ens queda convertir-nos en una gran democràcia europea, amb el pressupost i les eines pròpies d'un Estat.