Mirant el temporal

Al'hivern, els que no som pescadors ni navegants ens sentim atrets pel mar quan no s'hi pot pescar ni navegar. Aquest cap de setmana de temporal en què les barques pescadores o recreatives s'han refugiat a port i algunes navilieres han suspès viatges, hi hem anat en massa a fer contemplació de les onades altes com cases que “atupaven” l'espigó, per dir-ho com a Lo Pi de Formentor, i esclataven amb grans castells d'escuma. Jo, el primer. No hi anava des de l'estiu. Pel camí em vaig trobar una gentada com la de la nit dels focs artificials de la festa major. El vent se'm va endur el barret. Chesterton, em sembla que era Chesterton, va dir que no hi ha res més ridícul que un home darrere un barret. Fos Chesterton o no, l'observació és exacta. El barret, tan domesticat quan ocupa el cap que li correspon, cobra vida pròpia amb el vent, i quan rodolant per terra sembla que l'hagis d'atrapar, fa una finta i se'n va més lluny. Més humiliant resulta que un vianant te'l rescati i te'n faci entrega. Li ho agraeixes, però el benefactor que ha arribat on tu no has pogut sempre et fa una mica de ràbia. Quan em vaig decidir a portar barret vaig valorar si la meva persona no faria riure amb aquell complement al cap. Bé: fa més riure si el vent te'n despulla i presentes la imatges d'home amb barret sense barret. Tot té la seva compensació, o pot anar a pitjor.

La gent feia fotografies del mar amenaçant i desfet. Molts, amb càmeres aproximadament professionals, enriquides amb grans teleobjectius. La naturalesa és fotogènica quan fa coses rares. L'aparellador i historiador Manel Salicrú deia que gràcies a la gran nevada del dia de Nadal de 1962 disposem d'una informació visual completa dels carrers i les cases del moment perquè aquell dia tothom va sortir de casa a fotografiar el propi carrer. Se'n va fer una exposició: la ciutat de dalt a baix. No sé si les imatges del mar embravit tindran en el futur el mateix interès. Potser sí: de quan teníem platja. Aquest temporal sembla que no s'ha endut gaire sorra, almenys aquí, perquè les ones eren recargolades i no expansives, però n'hi ha d'altres que ens la retallen. Per la nosa dels ports els temporals s'han tornat nocius i moltes platges del Maresme han desaparegut o només admeten una sola tovallola

Els pescadors i navegants que ens veuen contemplant i fins i tot celebrant el temporal que a ells els perjudica, què deuen pensar de nosaltres? Què en deuen pensar a l'estiu, quan usem el mar per banyar-nos-hi i prendre el sol? L'estiu passat, davant la presència d'una tintorera que havia alarmat els banyistes i havia posat en moviment els equips de socors un pescador va dir: “És normal que a mar hi hagi tintoreres; que hi hagi gent ja no ho és tant.”