Mals temps per ser pobre

La culpa és molt negra i ningú la vol. El cas de la nena de Blanes que va morir esperant una ambulància n'és un cas prou clar. CCOO assegura que l'ambulància va arribar tard; els metges fa temps que denuncien que no se'ls permet donar a la gent els servei que necessiten; els serveis mòbils medicalitzats es queixen que són escassos per a les necessitats de la població; i el conseller de Sanitat, Antoni Comín, assegura que les retallades no tenen res a veure amb el cas, de la mateixa manera que els corruptes dels casos Gürtel i Púnica neguen la més grossa. Ara, la Generalitat diu que té la intenció d'obrir un expedient per determinar la culpabilitat de la mort de la nena de vuit anys. És a dir, que els mateixos que obliguen els professionals sanitaris a aplicar restriccions, perquè els quadrin els seus números, investigaran, sempre de dalt cap a baix, a qui se li han de carregar les culpes. És allò que la policia vigila però no se sap qui vigila la policia. Investigaran l'hospital, els metges, les ambulàncies i al final no seria gens estrany que la culpa fos de la nena per haver-se posat malalta, com aquell alt càrrec, el nom del qual prefereixo oblidar, que es va queixar que la gent visqui massa anys. El més barroer, però, ha estat la utilització propagandística que n'ha fet la conselleria de Sanitat. Comín no ha trigat a aprofitar la tragèdia per escombrar cap a casa dient que Catalunya és l'única comunitat on hi ha vehicles medicalitzats per a casos de pediatria. És a dir, allò de “i tu més”. Aquesta setmana, tot i que molt menys tràgic que el cas de la nena de Blanes, he hagut de tenir tractes amb la sanitat pública per un familiar molt proper. Del CAP de Ripoll el van derivar amb ambulància a l'Hospital de Campdevànol. D'allà, també amb ambulància, cap al Trueta de Girona. A les nou del vespre des de Girona el van enviar a casa, a Ripoll, per haver de tornar a Girona l'endemà a les nou del matí i l'endemà fer exactament el mateix. Culpa de les retallades? Què va. Obligar la gent a fer dos-cents quilòmetres en poques hores ara se'n diu optimització de recursos. Em pregunto quants llits hi deu haver disponibles als hospitals concertats per a la gent que paga o està afiliada a alguna mútua. Al final, la culpa serà dels qui no s'ho poden pagar per posar-se malalts.