La gran diferència

Hi ha una gran diferència entre el cas de Jorge Fernández Díaz i el de Santiago Vidal. La que separa la gent honesta de l'altra. Quan Mariano Rajoy va saber de la filtració de les hemorràgies del seu ministre amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya va indignar-se... contra els autors de la gravació! Allà no hi havia més mal ni més romanç. Només calia prendre mesures contra el talp que havia espiat Fernández Díaz, per deslleial i miserable. El ministre, però, en quedava al marge. Era del tot innocent. Només culpable d'haver triat un mal interlocutor o un empleat nefast. Quedava clar, a més, que Rajoy compartia, per activa o per passiva, l'estratègia d'espiar càrrecs electes catalans i buscar-los la perdició amb l'ajuda de la fiscalia, de la premsa i, si calia, del setè de cavalleria. Això va passar allà. I si el ministre va deixar de ser-ho és perquè Ciutadans i el PSOE van aprofitar la badada per distanciar-se del govern i sotmetre'ls a un cert marcatge. A canvi de la investidura del mateix Rajoy. I què ha passat a Catalunya? En el cas del jutge Vidal no hi ha hagut cap gran conspiració entre poders institucionals. Només una exageració inflada i temerària. No hi ha cap constatació real de l'acord català amb l'OTAN per construir una base d'helicòpters a canvi d'una complicitat més que improbable. Vidal ha dimitit per bocamoll. En només una hora. I tant el govern com Esquerra Republicana han beatificat la decisió. Aquesta és la gran diferència entre els uns i els altres.