Un judici intolerable

Si a qualsevol altre país d'Europa amb conviccions democràtiques plenes, que n'hi ha uns quants, portessin a judici el president només per haver demanat l'opinió dels ciutadans en una consulta participativa, les protestes de la gent, dels altres polítics i de tota la societat en general, serien de tal calibre que tot plegat quedaria en no res.

Malauradament, a l'Estat espanyol no hi ha una democràcia consolidada, respectuosa amb totes les opinions i actituds, amb plena separació de poders i amb un compliment estricte dels drets humans. Més aviat, tenim una democràcia de fireta, hereva d'un règim dictatorial, que conculca els drets dels seus ciutadans, en la qual l'executiu no dubta a utilitzar la justícia en benefici propi –i aquesta, malauradament massa sovint, ho permet–, una democràcia, en definitiva, necessitada d'una important sacsejada per arribar, mínimament, als estàndards dels països europeus més avançats.

És en aquest marc d'un règim mancat de llibertat que dilluns jutjaran Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Asseguts vergonyosament al banc dels acusats com si fossin vulgars delinqüents. És un judici polític més propi d'una dictadura, la d'una Espanya ancorada permanentment en el passat, incapaç de reconèixer els seus errors, plena d'un orgull mal entès i atàvic, que no li permet veure, ni li ha permès copsar, des de fa segles, que acceptant definitivament Catalunya tal com és hi sortiria guanyant.

Dilluns hi haurà una gernació davant el palau de Justícia. Es veu que als jutges això no els agrada. Tant me fa. Només faltaria que la gent no pogués donar el seu suport a aquells que són jutjats injustament. Ni que sigui per homenatjar l'altre president de la Generalitat, Lluís Companys, que abans que el president Mas es va asseure en un banc d'acusats. Com llavors, tot fa pensar que la sentència condemnatòria fa temps que ja està escrita. Justícia del segle XXI!