Opinió

Tribuna

Terra d'alcaldesses

“96 de les 173 alcaldesses catalanes van obtenir majories absolutes

Res no ha estat fàcil en la igualtat de dones i homes per accedir als consistoris catalans. En els tics històrics que promocionen l'home, l'ascens de la dona ha estat una conquesta costosa, a vegades a contracorrent, en una dinàmica que ara sembla trencar-se. Les darreres eleccions municipals han marcat un canvi de paradigma i algunes substitucions posteriors han accentuat la tendència, fins a portar a una presència femenina als ajuntaments que comença a normalitzar-se. A més, les tres ciutats més poblades del país estan governades per dones (Ada Colau, Núria Marín i Dolors Sabater) i deu de les vint primeres tenen batllessa.

Recordem que en aquests moments a Catalunya hi ha 947 municipis i la memòria ens condueix als números dels primers consistoris democràtics, l'any 1979, quan guanyaren l'alcaldia 21 dones, que governaren sobre un total d'1,6% de la població. D'un total de 8.233 regidors, només 918 foren dones. Era fa trenta-vuit anys i en un temps en què les paraules poder i homes anaven juntes, a la manera d'un dret associat al gènere.

Els números, lentament, van fent el tomb. Actualment, de 9.068 regidors hi ha 3.196 que són dones i 173 alcaldesses ostenten el poder municipal, uns números que cal completar amb el fet que 96 d'elles van aconseguir-lo amb majories absolutes, una dada gens menyspreable. Però una altra xifra encara és més significativa, quan les alcaldesses catalanes governen en gairebé la meitat del total de la població, amb una gran implantació a l'àrea metropolitana barcelonina.

Encara l'efecte Colau és molt significatiu, quan arriba al govern de Barcelona com a primera alcaldessa, després d'una llista de 118 homes. I fent un cop d'ull a l'exterior, París, Madrid, Roma, Colònia... llueixen dones combatives, i de diversos colors ideològics, en la presidència del govern municipal. Dones considerades com el contrapès en una comunitat europea ferida per la incapacitat de gestió d'un grup de polítics perpetuats al poder.

I, valorant les biografies electorals i a un any i mig de gestió, es llegeix que el canvi és molt més que d'imatge, quan moltes de les noves alcaldesses marquen estil propi i molt diferenciat de l'anterior. Alguns ajuntaments es governen a partir de gestions innovadores i participatives, molt més properes a la ciutadania i amb sensibilitat remarcable. Torno a Barcelona i reclamo una atenció especial a una alcaldessa que ha marcat territori, però em miro la meva ciutat i contemplo com es recupera després de la desfeta produïda durant els darrers mandats. Segur, la sensibilitat femenina té molt a veure-hi, però, també, l'articulació d'un nou paradigma que, avui i aquí, té nom de dona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia