Honor a la Fatarella

A la Fatarella, a la Terra Alta, el 26 de gener del 1937 hi va haver 34 pagesos del poble morts sense cap mena de judici. Assassinats per haver defensat el somni de segles, “la terra per a qui la treballa”, contraris al determini violent dels sectors més radicals de la FAI, i de les patrulles de control vingudes d'arreu de Catalunya, que amb la força de les armes pretenien imposar la col·lectivització de terres.

La pagesia a la Terra Alta havia de fer productiva una terra aspra i seca, dura i poc ubèrrima. Per això Josep Termes, un dels millors historiadors de la Catalunya contemporània, en investigar aquest drama el va titular Misèria contra pobresa. Ell s'hi va mig criar fins a arribar a l'edat adulta.

Termes i JOSEP SÁnchez Cervelló van fer una radiografia excel·lent d'uns temps on el totalitarisme d'uns, la FAI, que s' enfrontaria a la mateixa CNT, provocarien que republicans i catalanistes reorientessin el país vers uns camins on les majories poguessin redreçar la situació i guanyar la guerra. L'Estat republicà va actuar amb sectarisme i centralisme per evitar-ho.

Fa vuitanta anys de la guerra civil, encara tan present en les nostres vides, en el nostre present polític, en la nostra memòria històrica. Per això cal destacar d'allò més un acte de record i commemoració d'aquells fets incardinats en un poble com la Fatarella, que tant va sofrir. Hi havia descendents d'un i altre bàndol de l'enfrontament. Era emotiu veure les llàgrimes d'ancians que podien abraçar-se per dir que per damunt de la sang vessada finalment triomfava la vida, la convivència, el reconeixement i el record per a totes les víctimes directes o indirectes, això és, orfes, familiars, pobresa i vides esquinçades per sempre més. Té un mèrit extraordinari el que va fer l'Ajuntament, el Memorial Democràtic, amb la presència del govern de la Generalitat en la persona del conseller Romeva, però el que és indiscutible és que tot això ho va fer possible el coixí social general del poble que hi donava suport.

Un país, un poble, també es mesura per l'honor. Enfrontar-se al passat, per dur que sigui, et fa mirar el present. És propi de fortalesa sembrar per a avui i per a demà. No són paraules buides ni campanyes de propaganda, és dir que anem cap al futur tenint un coneixement perfecte d'on venim, d'un passat de dolor i violència que ha demostrat ser un terreny erm on només germina odi, incomprensió i vida asocial.

En la història de Catalunya moltes vegades hem demostrat un caràcter indòmit i valerós; en Termes deia que l'existència de Catalunya era un miracle al costat d'estats com l'espanyol i el francès, tan intransigents, genocides i centralistes. Actes com el de la Fatarella mostren una tenacitat col·lectiva exemplar, pròpia de pobles i nacions que confien en el seu futur. La Fatarella ha de ser un exemple que hauria de servir per retrobar camins de memòria enfrontats. Ningú ha de renunciar a la seva memòria, aquesta és personal i intransferible, però sí, com en tantes i tantes coses, hem de sumar des del respecte i l'honor.