13 de desembre: el poder dels catalans

Sin­ce­ra­ment, penso que encara no s'ha valo­rat en tota la seva justa dimensió la ini­ci­a­tiva de més d'un cen­te­nar de muni­ci­pis cata­lans de cele­brar el pro­per 13 de desem­bre les con­sul­tes per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Quan hom parla d'aquest fet que serà històric, i que va començar a la vila d'Arenys de Munt, sovint no es té pre­sent el que sig­ni­fica que el poble de Cata­lu­nya s'orga­nitzi ell mateix unes vota­ci­ons per deci­dir quin ha de ser el seu esta­tus polític. Algú ha vist una cosa simi­lar en algun altre indret?

Ara que han sor­tit els casos del Palau de la Música o de Santa Coloma de Gra­me­net, els ana­lis­tes afir­men que això ori­gi­narà una gran des­a­fecció política. Aquesta situ­ació fa ja temps que es dóna, però es veu que segons qui només la detecta quan no qua­dra la caixa. No saben veure-hi més enllà de l'acte d'un jutge de Madrid. De fet, estem ja ins­tal·lats en la des­a­fecció i en el divorci entre el poble i la seva classe diri­gent. La millor prova la tenim en tot el que s'ha deri­vat del 13 de setem­bre pas­sat a Arenys de Munt. A par­tir d'aquell moment, i veient que pràcti­ca­ment tots els polítics del país menys­te­nien l'èxit i la trans­cendència de la votació are­nyenca, un gran nom­bre de patri­o­tes s'han posat en marxa per poder fer efec­tiu aquell ideal que se'ns nega sis­temàtica­ment: deci­dir democràtica­ment si volem ser o no una nació inde­pen­dent. En defi­ni­tiva, el que s'està pro­duint és que el poble vol votar i no el dei­xen. Lla­vors, aquest poble ignora i des­a­fia la lega­li­tat espa­nyola vigent, s'orga­nitza, endega un procés elec­to­ral en tota regla, agafa les urnes i vota ell mateix. Això ja no és des­a­fecció política, això és pas­sar olímpi­ca­ment del sis­tema vigent i crear-ne un de nou. És així com es fan les revo­lu­ci­ons del segle XXI! Cata­lu­nya ha tor­nat a demos­trar que, mal­grat la colo­nit­zació que pateix, con­ti­nua essent un poble capaç de donar lliçons de democràcia i de civisme.

La ini­ci­a­tiva popu­lar que va començar en un poble del Maresme i que con­ti­nuarà a l'engròs el pro­per 13 del mes vinent dina­mita qual­se­vol auto­ri­tat que pogues­sin tenir els governs espa­nyol i català. Estem immer­sos de ple en un buit de poder i ara es quan poden pre­ci­pi­tar-se els grans can­vis. Només cal veure el silenci sepul­cral amb el qual res­po­nen les estruc­tu­res dels par­tits amb repre­sen­tació par­la­mentària. No saben com parar aquest exèrcit d'urnes i pape­re­tes que amenaça de con­ver­tir el Prin­ci­pat en un camp de bata­lla ple­bis­ci­tari a favor de tren­car amb Espa­nya. Ni volen par­lar-ne, ni volen deba­tre. Ama­guen el cap sota l'ala perquè intu­ei­xen que res de bo pot por­tar per als seus interes­sos el fet que gai­rebé 700.000 cata­lans siguin cri­dats a unes urnes que ells no con­tro­len en abso­lut. Com que no poden reme­nar res, no saben com actuar. Es pro­cla­marà la inde­pendència l'endemà del dia 13?, deuen pen­sar.

Estic con­vençut que a més d'un diri­gent polític del país li vénen a la memòria els fets del 14 d'abril del 1931, quan tot va caure en poques hores gràcies a la força dels vots i a un sis­tema abso­lu­ta­ment podrit de dalt a baix, exac­ta­ment com ara. No va que­dar ni ras­tre d'aquells que for­ma­ven part de la par­ti­tocràcia del moment i nous actors polítics (molts d'ells gai­rebé anònims per al gran públic) van pren­dre el poder.

Aquí ara tenim un des­a­fi­a­ment en tota regla als poders de l'Estat sense cap suport ins­ti­tu­ci­o­nal català, cosa que encara li dóna un aire més popu­lar i de revolta cívica. Per pri­mera vegada en molts anys totes les orga­nit­za­ci­ons, pla­ta­for­mes o asso­ci­a­ci­ons patriòtiques tre­ba­llen coor­di­na­des per asso­lir un mateix objec­tiu. Allò que sem­blava impos­si­ble fa uns pocs mesos avui és una rea­li­tat, i tots hem entès que aques­tes vota­ci­ons del mes vinent són les primàries de la inde­pendència. Fal­ten pocs dies i cal pit­jar l'acce­le­ra­dor per tal d'arri­bar a la data asse­nya­lada en les millors con­di­ci­ons pos­si­bles. Hem de crear un autèntic clima de ple­bis­cit per la inde­pendència de Cata­lu­nya. Si ho acon­se­guim la victòria serà nos­tra, i allò que podia sem­blar un somni fa qua­tre dies esde­vindrà una rea­li­tat.