L'última operació

Dijous de matí Barcelona i mig país es van llevar sacsejats per una nova batuda policial que va moure i remoure exdirigents de Convergència i empresaris presumptament afins. Quins empresaris se'ls deuen haver acostat, als convergents o exconvergents, des que va començar el procés nostre de cada dia? No diuen que els diners són conservadors? Com es poden conservar amb l'Estat en peu de guerra? Ara el sometent de la justícia espanyola ha tocat el tendre d'Artur Mas: el president del port de Barcelona, Sixte Cambra, un dels seus millors amics, i Francesc Sánchez, excoordinador de règim intern del partit. Operació Pika, n'han dit els incitadors. Pica, potser, n'haurien d'haver dit. Una operació inclosa dins l'operació Catalunya i pròleg necessari de l'operació Precinte. La nova operació Pika té aspectes difícils de pair. En primer lloc, el president del port de Barcelona és un càrrec que nomena encara l'Estat a proposta de la Generalitat, sense gaire marge, perquè l'autoritat portuària encara és molta autoritat i és l'autoritat de sempre. Com es pot adjudicar obres i pagar comissions al port sense ser-ne conscient l'autoritat? En segon lloc, Francesc Sánchez va prendre les regnes del partit per evitar precisament allò que ara li retrau el fiscal anticorrupció. Sánchez n'era del tot conscient i encara així ho va fer? Com diu el ministre d'Interior, tot això no depèn de la Guàrdia Civil, sinó de la fiscalia, que depèn del ministre de Justícia. Que ho expliqui ell. O no, que no cal.