La fan al Romea

Estic enlluernada per una comèdia que, en la seva simplicitat, s'omple d'un significat de vegades inassolible: el ver teatre.

La comèdia dels bufons és un delicat exercici teatral, o metateatral: gràcies als autors, Martí Torras –que n'és alhora el director– i Denise Duncan, i el bon ofici del traductor, Joan Sellent, escarboten, furguen, remenen, destrien i s'endinsen en el text de l'immens Shakespeare, i frase a frase cusen els fragments i creen una comèdia bella i divertida. Tota aixoplugada sota la paraula lluminosa i immortal de l'autor anglès.

És clar que hi ha un secret tangible: la memorable actuació de Carles Canut i Joan Pera, que són els bufons, més Dafnis Balduf (que fa de Shakespeare). Més la música, magistral, d'Els Berros de la Cort, en directe.

És evident que tothom adora Shakespeare, però pocs el coneixen amb el rigor degut. El seu sentit de l'humor, la seva fantasia còsmica, l'exaltació, la gelosia, l'amor, la revenja, l'ambició, la guerra... Hi ha poques passions humanes que no hagin passat per les seves mans.

Tinc un secret per llegir obres que de vegades fan una mica de mandra: el mes de vacances tinc l'autoobligació de llegir-me deu pàgines cada dia. La manca de ganes desapareix al tercer o quart dia. Des de l'inacabable Proust fins al difícil Joyce, m'han estat accessibles de seguida que he picat a la seva porta. Un estiu els va tocar, als sonets de Shakespeare, que llegia en veu alta, passadís amunt passadís avall. Avui me'ls sé pràcticament de memòria.

Alhora he assistit a tota mena de representacions de les seves tragèdies –ai, aquella insuperable Lady Macbeth!– i comèdies. Crec haver llegit o contemplat, si no totes, la major part de la seva producció, al voltant de les quaranta obres. És, per tant, un autor que m'és familiar i que he endevinat rere obres rèplica més o menys enginyoses. Em té agafada pel coll, beneït sigui.

Però mai havia assistit a aquesta mena de joc insuperable.

Sí, senyor: això és fer teatre!