Arria Espanya!

Oportuna metàfora, la d'un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sense la bandera espanyola al terrat en el moment en què Artur Mas declarava a l'interior. El vent –the wind of change– obligava a arriar la rojigualda del Palau de Justícia mentre la senyera del costat es mantenia trempada i les estelades del passeig de Lluís Companys voleiaven lliurement. Espanya, entortolligada en si mateixa i penjant d'un fil, víctima del temps. Un resum poètic tan escaient com la caiguda en bloc de les banderes de les comunitats autònomes durant la darrera conferència de presidents. L'Estat s'esfilagarsa un xic més quan porta a judici el procés participatiu del 9-N, els 2,3 milions de catalans que van votar i els 42.000 voluntaris que el van tirar endavant, quan fa seure al banc dels acusats qui va ser la primera institució del país per haver complert el mandat democràtic del Parlament, màxima expressió popular.

N'hauria tingut prou, el senyor jutge –per cert, cal ser tan ranci?–, d'acudir a l'hemeroteca per saber com va anar el 9-N. Però, posats a rememorar, la subtil exconsellera Irene Rigau va estar especialment brillant quan va recordar la gran tradició de voluntaris que hi ha a Catalunya amb l'exemple dels milers de persones que van acudir a netejar la costa gallega de chapapote. D'hilillos de chapapote, vaja. Amb tota la intenció, Rigau també va etzibar, com qui no vol la cosa, que va quedar més tranquil·la en sentir el mateix Mariano Rajoy traient transcendència al 9-N. Hilillos de catalans fent cua per votar. La diputada va rematar-ho posant el dit a l'ull del govern espanyol pel fet de ser el primer que incompleix les sentències del Tribunal Constitucional. La farsa viurà un episodi culminant quan cridin a l'ordre Carme Forcadell, amb un plus de gravetat perquè voldran fer seure davant del jutge la segona institució del país en actiu. La desesperació politicojudicial espanyola denota que l'Estat està en franca descomposició. Arria Espanya!