La implicació policial

Els savis haurien de determinar si és comú i corrent en altres punts del món aparentment civilitzat que la policia intervingui com a acusació en un judici totalment polític. A Espanya ho fan. A Espanya dos sindicats policials s'han personat com a acusació particular al judici pel 9-N. Més particular, impossible. Que hi sigui el ministeri fiscal és obvi i necessari. Perquè, si no, no hi hauria judici i, a més, perquè el ministeri fiscal a Espanya representa qui representa. Però, per què hi ha d'haver la policia? Segurament per la mateixa raó que, quan Xavier Trias demostra que la informació que li atribueix un compte corrent a Suïssa és falsa, qui apareix públicament avalant la investigació espúria filtrada a la premsa són els mateixos sindicats policials. Tot això i encara més permet arribar a la conclusió que la policia espanyola juga a totes i a les braves contra el procés sobiranista. Trenca la imparcialitat que caldria adjudicar-li en un estat de dret. Todo por la patria, apareixia abans com a divisa a les casernes de la Guàrdia Civil. “Todo” vol dir tot. Per això no sorprèn gens l'entrevista que ahir va publicar El Mundo (que ara ja no és del segle XXI) a Eugenio Pino, excap operatiu de la Policia i ariet irritat contra les parts irredemptes més tendres: “Vaig ordenar diverses vegades detenir els Pujol, però els jutges ho van impedir.” Segons Pino, els jutges espanyols són massa “garantistes”. I ells estan precisament per anar contra les garanties dels qui no pensen com ells.