Una urna en l'escó d'Irene Rigau

El Parlament de Catalunya va oferir-nos ahir una imatge insòlita: un dels escons de la cambra era buit i ocupat per una urna. L'escó era el que correspon a la diputada Irene Rigau. I era buit perquè la diputada i exconsellera, en comptes d'estar complint les seues funcions de legisladora, havia de comparèixer a la mateixa hora en el judici que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segueix contra ella, contra l'expresident Artur Mas i contra la també exconsellera Joana Ortega. L'urna era una reproducció en miniatura d'aquella famosa urna de cartró que dos milions tres-cents mil catalans vam fer servir el 9 de novembre del 2014.

No sé de qui va ser la idea de posar aquella urna i d'oferir-nos aquella imatge, però la seua plasticitat era d'una eficàcia demolidora. L'urna en l'escó buit serà una de les moltes fotografies que ens quedaran en la retina d'una setmana, aquesta, que deixarà una marca molt gran i important en la història del nostre país.

Perquè aquesta setmana hem vist un president de la Generalitat assegut al banc dels acusats i això no passa cada dia. Perquè aquesta setmana hem vist quaranta mil persones manifestar-se a favor dels tres encausats a les nou del matí d'un dia gèlid, laborable. Perquè aquesta setmana hem vist el president de la Generalitat dir de manera solemne en el Parlament de Catalunya que la democràcia espanyola està malalta.

La velocitat amb què es desenvolupen els fets és tan gran que ens fa difícil apreciar el valor dels gestos, fins i tot dels més solemnes. Però no tinguen cap dubte que quan puguem mirar enrere amb una certa calma aquesta setmana que estem vivint ara mereixerà que ens aturem i que reflexionem sobre com ha significat un pas més, però molt important, en el camí de la desconnexió d'Espanya.