El judici

Em refereixo al judici relatiu a Mas, Ortega i Rigau l'absolució dels quals, tècnicament parlant, és més que predictible, com s'ha posat de manifest en saberuts articles. No en parlaré, per estalviar reiteracions.

S'ha parlat, en canvi, molt menys d'una paràbola que m'agradaria recordar. El propietari d'un portal de Betlem va acudir al jutge atès que una parella de forasters, que es deien Josep i Maria, se li havien instal·lat de franc a l'estable, que no volien abandonar amb l'excusa de no poder continuar el viatge perquè els havia nascut un nen. Com que la situació era clara, el Jutge anava a dictar sentència de desnonament quan la seva dona, que estava a punt de parir, va qüestionar-li que la situació no li fes pena. El cas encara va complicar-se més quan, inexplicablement, tres reis vinguts d'Orient intercediren pel matrimoni. És clar que mantenir-los al portal no hauria estat entès per la resta de propietaris d'estables del poble. Per acabar-ho d'adobar, va assabentar-se de la política infantil d'Herodes, que s'adreçava no només contra els nens, sinó també contra els que els protegien. Per tant, si absolia quedava malament amb els propietaris de Betlem i, sobretot, amb el temible Herodes, amb qui es jugava la pell o, com a mínim, el seu futur judicial, ja que qualsevol possibilitat d'ascens quedaria segada. Però, si condemnava, tenia garantit el conflicte amb la seva dona que, a més a més, li havia creat un profund sentiment de solidaritat vers aquella parella i el nadó.

En un primer moment, va voler refugiar-se en els llibres de lleis, però llavors s'adonà que les normes podien interpretar-se en sentits molt divergents.

Atès aquest cúmul de circumstàncies, ningú no gosarà pronosticar el sentit de la resolució del nostre angoixat i atabalat jutge. Tampoc no sabrem mai quin va ser el seu pronunciament definitiu. Tot són, doncs, incerteses, excepte pel que fa a una cosa. Sobre aquesta resolució no hi plana cap dubte; no hi ha la menor incertesa. Perquè el que sí que sabem amb tota seguretat és que, un cop decidit el pronunciament, a l'hora de redactar la sentència, aquesta sentència silenciarà rigorosament les causes reals que han estat interferint en l'assumpte i que, en el seu lloc, fonamentarà el resultat –sigui el que sigui– amb brillants raonament sostinguts en algun precedent que, de ben segur, haurà trobat en la Jurisprudència del Tribunal de Jerusalem.

Per alguns, aquesta paràbola només esdevé aplicable en la societat de fa dos mil anys, atesos els progressos de la ciència jurídica. Per d'altres, la seva vigència és total. Que el lector, doncs, esculli.