Justícia justa

La justícia espanyola és tan justa com tot l'Estat espanyol sencer. Pres a grapats. Això explica la multa a què haurà de fer front l'Assemblea Nacional Catalana. Una multa milionària i dissuasiva, dissuasiva de discrepants, “en estricta aplicació de la llei”. És tan justa, també, la justícia espanyola, que només caldrà esperar per comprovar-ho que el jutge dicti sentència en el cas del 9-N, quan ha quedat més clar impossible, gràcies a les declaracions dels testimonis, que un “procés participatiu” no és una consulta. Per això el van fer. I per això també aquella decisió va suposar un dur enfrontament entre Artur Mas i Oriol Junqueras i Joan Herrera. És tan justa, igualment, la justícia espanyola, que el Tribunal Suprem no ha acceptat com a testimonis en el judici contra Francesc Homs el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; el ministre de Justícia, Rafael Catalá; el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i l'ex-fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce. Segons ses senyories, “por carecer de todo enlace con el objeto del proceso”. Tots aquests personatges estan lligats de peus i mans a la causa. Perquè ells són els que l'han impulsada. Això no ho saben els magistrats del Suprem? Justícia espanyola. La mateixa, els mateixos magistrats, que no han acceptat com a prova l'informe de la Junta de Fiscals de Barcelona, que demanava arxivar la causa del 9-N, perquè “es un informe y no una resolución”. Això és justícia? Sí, senyor. Justícia espanyola.